Josep Lluís Cleries (CiU): “Creo que en el tema lingüístico no han de tener miedo, porque ustedes conocen el talante de Cataluña a lo largo de los años, quiero decir que, por tanto… y esto lo han visto y no han tenido ningún problema nunca en este país [por Cataluña], y, por tanto, lo que sí han de hacer es buscar fórmulas en las que la lengua catalana precisamente no salga perdiendo”.
Estas palabras las pronunció el 1 de diciembre de 2009, en la Comisión de Bienestar e Inmigración del Parlamento autonómico, durante el trámite parlamentario de la autonómica Ley de Acogida, el entonces portavoz de CiU en los temas de inmigración. Son palabras dirigidas a los dos representantes de la Federación de Asociaciones Americanas en Catalunya (Fasamcat) que comparecieron en la comisión.
Actualmente, Cleries es el consejero de Bienestar Social y Familia. Desde este mes de mayo, la Generalidad está denegando el informe de arraigo a los inmigrantes que lo solicitan y no han pasado por un curso de aprendizaje de catalán. Una decisión que podría ser ilegal.
Aplicación de norma recurrida ante Constitucional
El grupo de abogados Legalcity ha denunciado que la Generalidad está denegando los informes en aplicación de la instrucción 1/2012 de la Dirección General para la Inmigración de la Consejería de Bienestar Social y Familia y en aplicación desde marzo. Esta instrucción se basa en la Ley de Acogida y establece que los solicitantes deben realizar cursos socio-culturales y demostrar que saben catalán y español.
Precisamente, el Defensor del Pueblo recurrió (a instancias de la entidad Impulso Ciudadano) ante el Tribunal Constitucional (TC) el artículo 9 de la norma autonómica que hace referencia a que el inmigrante solicitante de la acogida en Cataluña ‘debe alcanzar las competencias lingüísticas básicas en catalán y en castellano’. Esto supone una merma para la persona solicitante que, al final, debe recibir el visto bueno del Gobierno y no de las CCAA.
Exigencia que no se pide a Messi
Guillermo Morales, experto en temas de inmigración, ha señalado a LA VOZ DE BARCELONA que han recibido “varios casos” de ciudadanos que se han dirigido a él porque la Consejería les ha denegado la solicitud de arraigo. “La instrucción dice que la gente debe pasar un cursillo de catalán, pero no se le pide a Messi, ni a una persona comunitaria”, ha criticado Morales.
Detalle del informe de arraigo que muestra que el solicitante no conoce, lee, escribe y entiende el catalán porque no ha acudido a un curso de lengua catalana.
Además, ha puesto en duda que con un curso de 20 horas se aprenda catalán y ha insinuado que, al obligar a pasar este curso pero no comprobar los conocimientos de la lengua catalana, en realidad lo que se está fomentando son los cursos a costa del erario público, sin tener en cuenta el fin. “Si lo que se pretende la Generalidad es que los inmigrantes sepan catalán, ¿por qué obligan a hacer el cursillo sin hacer una prueba que lo certifique?“, ha añadido.
Esta posición la defiende en base al caso que ha hecho público su bufete de abogados. Se trata de una persona de nacionalidad pakistaní que ha visto como se le ha marcado la solicitud de ‘desfavorable’ por no acudir a los cursos de catalán, pese a saber catalán. “Se les deniega el arraigo aunque sepan catalán, pero los que no lo saben [el catalán] y hacen el cursillo, reciben el ‘favorable'”, ha señalado Morales, que ha facilitado el informe de arraigo donde se indica que el solicitante ni entiende, ni habla, ni escribe, ni lee catalán, aunque ha insistido en que el ciudadano pakistaní sí sabe catalán.
Lo que decía el Cleries de 2009
La ley nacional establece que el informe de arraigo no es imprescindible para regularizar la situación de una persona inmigrada, sin embargo, nadie que tenga el informe desfavorable ha recibido los papeles. Cleries, en 2009: “En el tema de las certificaciones, ya queda claro que no es obligatorio”. Sin embargo, el Cleries de 2012 es otro bien distinto. O el mismo. Simplemente, no dijo a los representantes de Fasamcat lo que haría si fuese consejero. Ahora lo es.
La Generalidad ha rechazado, en un año, 1.088 expedientes de arraigo. De estos, 452 (41,5%) se han denegado entre marzo (entrada en vigor de la instrucción) y mayo. Paralelamente, 7.928 solicitudes han sido favorables, según ha informado este lunes El Mundo. A la espera de que el TC resuelva el recurso del Defensor de Pueblo, ¿qué ocurrirá con las personas que ahora se les está denegando el arraigo si el Alto Tribunal considera que este requisito por parte de la Administración autonómica es ilegal?
La instrucción niega el derecho de opción lingüística
La Generalidad, mediante esta instrucción, margina a los inmigrantes que quieren acceder al certificado de arraigo y residen en Cataluña al negarles el derecho de opción lingüística entre las dos lenguas oficiales en sus relaciones con la Administración autonómica -lo que perjudicará especialmente a los inmigrantes castellanohablantes-. Un derecho que el Alto Tribunal ha sacralizado únicamente con dos excepciones: el sistema educativo y los funcionarios autonómicos.
La aplicación de la instrucción de la Generalidad -además de limitar la movilidad de los extranjeros no comunitarios por todo el territorio nacional- supondría una doble discriminación contra los inmigrantes en Cataluña. Por una parte, respecto a los inmigrantes del resto del país, ya que estos no están obligados acreditar el conocimiento del catalán para conseguir un permiso de residencia; y por otra, respecto a cualquier ciudadano español o comunitario, puesto que estos no deben acreditar el conocimiento de esta lengua para residir en Cataluña.
Kopen Floxin Zonder ReceptenKopen Viagra Professional Zonder ReceptenKopen Kemadrin Zonder ReceptenKopen Atorlip-20 Zonder ReceptenKopen Grifulvin V Zonder ReceptenKopen Fucidin Zonder ReceptenKopen Bactrim Zonder ReceptenKopen Crestor Zonder ReceptenKopen Ayurslim Zonder ReceptenKopen Penegra Zonder ReceptenKopen Atorlip-5 Zonder ReceptenKopen Finast Zonder ReceptenKopen Doxycycline Zonder ReceptenKopen Noroxin Zonder ReceptenKopen Hyaluronic Acid Zonder ReceptenKopen Eurax Zonder ReceptenKopen Ginseng Zonder ReceptenKopen Zyloprim Zonder ReceptenKopen Coumadin Zonder ReceptenKopen Cholestoplex Zonder ReceptenKopen Zyrtec Zonder ReceptenKopen Hytrin Zonder ReceptenKopen Indocin Zonder ReceptenKopen Apcalis SX Zonder ReceptenKopen Anafranil Zonder ReceptenKopen Cytoxan Zonder ReceptenKopen Bonnispaz Zonder ReceptenKopen Prometrium Zonder ReceptenKopen Wellbutrin SR Zonder ReceptenKopen Diabecon Zonder ReceptenKopen Cafergot Zonder ReceptenKopen Levitra Plus Zonder ReceptenKopen Forzest Zonder ReceptenKopen Cialis Super Active Zonder ReceptenKopen Tofranil Zonder ReceptenKopen Prograf Zonder ReceptenKopen Strattera Zonder ReceptenKopen Cialis Zonder ReceptenKopen Prilosec Zonder ReceptenKopen VPXL Zonder ReceptenKopen Serpina Zonder ReceptenKopen Mycelex-g Zonder ReceptenKopen Tamoxifen Zonder ReceptenKopen Beconase AQ Zonder ReceptenKopen Avana Zonder ReceptenKopen Finax Zonder ReceptenKopen Nolvadex Zonder ReceptenKopen Celexa Zonder ReceptenKopen Glycomet Zonder ReceptenKopen Imdur Zonder ReceptenKopen Rosuvastatin Zonder ReceptenKopen Pariet Zonder ReceptenKopen Eldepryl Zonder ReceptenKopen Precose Zonder ReceptenKopen Arimidex Zonder ReceptenKopen Vantin Zonder ReceptenKopen Tadalis SX Zonder ReceptenKopen Pyridium Zonder ReceptenKopen Aspirin Zonder ReceptenKopen Adalat Zonder ReceptenKopen Duetact Zonder ReceptenKopen Yasmin Zonder ReceptenKopen Buspar Zonder ReceptenKopen Januvia Zonder ReceptenKopen Anacin Zonder ReceptenKopen Flovent Zonder ReceptenKopen Dostinex Zonder ReceptenKopen Urispas Zonder ReceptenKopen Renagel Zonder ReceptenKopen Clarina Zonder ReceptenKopen Skelaxin Zonder ReceptenKopen Super Avana Zonder ReceptenKopen Xeloda Zonder ReceptenKopen Ponstel Zonder ReceptenKopen Gyne-lotrimin Zonder ReceptenKopen Brand Advair Diskus Zonder ReceptenKopen Pilex Zonder ReceptenKopen Mevacor Zonder ReceptenKopen Erythromycin Zonder ReceptenKopen Cystone Zonder ReceptenKopen Coreg Zonder ReceptenKopen V-gel Zonder ReceptenKopen Singulair Zonder ReceptenKopen Levitra Zonder ReceptenKopen Topamax Zonder ReceptenKopen Casodex Zonder ReceptenKopen Clozaril Zonder ReceptenKopen Zyban Zonder ReceptenKopen Styplon Zonder ReceptenKopen Duphalac Zonder ReceptenKopen Avandamet Zonder ReceptenKopen Stromectol Zonder ReceptenKopen Zofran Zonder ReceptenKopen Cordarone Zonder ReceptenKopen Baclofen Zonder ReceptenKopen Geriforte Syrup Zonder ReceptenKopen Cialis Professional Zonder ReceptenKopen Isoptin Zonder ReceptenKopen Dramamine Zonder ReceptenKopen Retin-A 0,025 Zonder ReceptenKopen Sarafem Zonder ReceptenKopen Elocon Zonder ReceptenKopen Isoniazid Zonder ReceptenKopen Brand Viagra Zonder ReceptenKopen Hydrea Zonder ReceptenKopen Advair Diskus Zonder ReceptenKopen Dilantin Zonder ReceptenKopen Carbozyne Zonder ReceptenKopen Reglan Zonder ReceptenKopen Entocort Zonder ReceptenKopen Zetia Zonder ReceptenKopen Cefadroxil Zonder ReceptenKopen Atarax Zonder ReceptenKopen Roxithromycin Zonder ReceptenKopen Diarex Zonder ReceptenKopen Erection packs 2 Zonder ReceptenKopen Lithium Zonder ReceptenKopen Diovan Zonder ReceptenKopen Trileptal Zonder ReceptenKopen Abana Zonder ReceptenKopen Mentat Zonder ReceptenKopen Estrace Zonder ReceptenKopen Amaryl Zonder ReceptenKopen Tulasi Zonder ReceptenKopen Arava Zonder ReceptenKopen Zestoretic Zonder ReceptenKopen Picrolax Zonder ReceptenKopen Deltasone Zonder ReceptenKopen Lisinopril Zonder ReceptenKopen Remeron Zonder ReceptenKopen Cipro Zonder ReceptenKopen Kamagra Oral Jelly Zonder ReceptenKopen Allegra Zonder ReceptenKopen Cefixime Zonder ReceptenKopen Pamelor Zonder ReceptenKopen Quibron-t Zonder ReceptenKopen Danazol Zonder ReceptenKopen Brand Amoxil Zonder ReceptenKopen Bactroban Zonder ReceptenKopen Azulfidine Zonder ReceptenKopen Arjuna Zonder ReceptenKopen Viagra Super Active Zonder ReceptenKopen Caverta Zonder ReceptenKopen Metformin Zonder ReceptenKopen Minomycin Zonder ReceptenKopen Trial Erection packs 1 Zonder ReceptenKopen Betoptic Zonder ReceptenKopen Provera Zonder ReceptenKopen Propecia Zonder ReceptenKopen Lynoral Zonder ReceptenKopen Imuran Zonder ReceptenKopen viramune Zonder ReceptenKopen Elavil Zonder ReceptenKopen Glyset Zonder ReceptenKopen Vasotec Zonder ReceptenKopen Diflucan Zonder ReceptenKopen Risperdal Zonder ReceptenKopen Zaditor Zonder ReceptenKopen Viagra Jelly Zonder ReceptenKopen Benzac Zonder ReceptenKopen Exelon Zonder ReceptenKopen Cymbalta Zonder ReceptenKopen Retino-A Cream 0,025 Zonder ReceptenKopen Artane Zonder ReceptenKopen Lipotrexate Zonder ReceptenKopen Sinequan Zonder ReceptenKopen Ralista Zonder ReceptenKopen Zithromax Zonder ReceptenKopen Lanoxin Zonder ReceptenKopen Zerit Zonder ReceptenKopen Sominex Zonder ReceptenKopen Keftab Zonder ReceptenKopen Lariam Zonder ReceptenKopen Cleocin Gel Zonder ReceptenKopen Micardis Zonder ReceptenKopen Mestinon Zonder ReceptenKopen Lamictal Zonder ReceptenKopen Zebeta Zonder ReceptenKopen Nimotop Zonder ReceptenKopen Sustiva Zonder ReceptenKopen Imitrex Zonder ReceptenKopen Betapace Zonder ReceptenKopen Innopran XL Zonder ReceptenKopen Diltiazem Zonder ReceptenKopen Elimite Zonder ReceptenKopen Brahmi Zonder ReceptenKopen Combivent Zonder ReceptenKopen Benfotiamine Zonder ReceptenKopen Aricept Zonder ReceptenKopen Tegretol Zonder ReceptenKopen Himcocid Zonder ReceptenKopen Actoplus Met Zonder ReceptenKopen Clarinex Zonder ReceptenKopen Doxazosin Zonder ReceptenKopen Erection packs 3 Zonder ReceptenKopen Cephalexin Zonder ReceptenKopen Alavert Zonder ReceptenKopen Indinavir Zonder ReceptenKopen Yagara Zonder ReceptenKopen Avodart Zonder ReceptenKopen Erection packs 1 Zonder ReceptenKopen Depakote Zonder ReceptenKopen Saw Palmetto Zonder ReceptenKopen Ceftin Zonder ReceptenKopen Fosamax Zonder ReceptenKopen Plendil Zonder ReceptenKopen Nitrofurantoin Zonder ReceptenKopen Moduretic Zonder ReceptenKopen Lopressor Zonder ReceptenKopen Citalopram Zonder ReceptenKopen Finpecia Zonder ReceptenKopen Rhinocort Zonder ReceptenKopen Confido Zonder ReceptenKopen Procardia Zonder ReceptenKopen Colchicine Zonder ReceptenKopen Femcare Zonder ReceptenKopen Rumalaya gel Zonder ReceptenKopen Decadron Zonder ReceptenKopen Trial Erection packs 3 Zonder ReceptenKopen Minocin Zonder ReceptenKopen Femara Zonder ReceptenKopen Calcium Carbonate Zonder ReceptenKopen Paxil Zonder ReceptenKopen Inderal Zonder ReceptenKopen Oxytrol Zonder ReceptenKopen Fertomid Zonder ReceptenKopen Trandate Zonder ReceptenKopen Periactin Zonder ReceptenKopen Brand Levitra Zonder ReceptenKopen Astelin Zonder ReceptenKopen Wellbutrin Zonder ReceptenKopen Lipitor Zonder ReceptenKopen Trimox Zonder ReceptenKopen Serophene Zonder ReceptenKopen Epivir-HBV Zonder ReceptenKopen Ophthacare Zonder ReceptenKopen Menosan Zonder ReceptenKopen Geriforte Zonder ReceptenKopen Cozaar Zonder ReceptenKopen Keflex Zonder ReceptenKopen Zenegra Zonder ReceptenKopen Female Viagra Zonder ReceptenKopen Differin Zonder ReceptenKopen Cialis Sublingual Zonder ReceptenKopen Prednisolone Zonder ReceptenKopen Prazosin Zonder ReceptenKopen Cytotec Zonder ReceptenKopen Minipress Zonder ReceptenKopen Eulexin Zonder ReceptenKopen Plavix Zonder ReceptenKopen Lopid Zonder ReceptenKopen Omnicef Zonder ReceptenKopen Bystolic Zonder Recepten
Temas: discriminación lingüística, inmigración, Josep Lluís Cleries, lengua catalana, Ley de Acogida
Al països on es pot viure sense parlar la llengua pròpia és perque són pobles vençuts que han estat conquerits per altres que els han imposat la seva llengua per dret de consquesta.
El que molts espanyolers no volen entendre és que encara que vençuts, els catalans no han tingut prouta força mentre podien per acabar el que van començar. Se’ns han volgut empassar i no han tingut l’estòmac prou fort.
Ara, amb la democràcia, com qualsevol altre poble lliure, podrem fer respectar la nostra llengua com els espanyols fan amb la seva.
espanya no necessita demanar cap certificat de castellà perque sense saber castellà no es pot estudiar enlloc, ni trobar feina, etc.
És una manera d’enganyar-se. En lloc de demanar un certificat d’espanyo, demanen un certificat d’ESO o de Batxillerat perque saben que tothom que els té ja sap castellà.
Uiuiuiuiu!!!
En noetsdenlloc s’ha tornat nacionalista excloent!!! Creu que Escocia o el Pais Basc son països (Catalunya, també, no?) com Austràlia o Irlanda!!!
Com et senti en rapsodin ausbau, veuras…
“(sí, ja sé: la Constitució blablablà, però això no es tradueix en cap mesura pràctica real)”
El nacionalisme espanyol es caracteritza per ser molt cec a la realitat. Per exemple, la práctica real dels centenars de lleis que obliguen el castellà. I no el català:
Llei 85/78 Reales Ordenanzas de la Fuerzas Armadas (28 desembre de 1978) obliga el castellà en els actes de servei.
· RD1011/81 Reglamentació sobre la comercialització de greixos comestibles. Obliga l’etiquetatge en espanyol.
· RD 334/82, que regula l’ús del castellà a la xarxa viària, als transports públics i passos fronterers.
· RD308/83, reglament sanitari dels olis vegetals que obliga el castellà.
· RD 2872/83, sobre Reglament de Girs Postals i telegràfics, obliga els impresos en llengua castellana.
· RD1521/84 sobre reglamentació tècnico-sanitària dels productes de pesca, les etiquetes obligatòriament en idioma espanyol.
· Llei 30/1984, sobre Mesures de Reforma de la Funció Pública, obliga tàcitament el coneixement del castellà als opositors i concursants.
· RD 1915/84 sobre reglamentació d’escorxadors de conills i enmagatzament i distribució de la carn. Obliga l’etiquetatge en llengua espanyola oficial de l’Estat.
· RD 2223/1984 que aprova el Reglament General d’Ingrés del Personal al Servei de l’Administrtació de l’Estat, obliga tàcitament el castellà, i oblida absolutament el coneixement del català a les convocatòries.
· Ordre Ministerial 29 de març de 1984 que aprova la norma de qualitat per a préssecs amb destinació al mercat interior.
· RD 179/85 que reglamenta els escorxadors d’aviram i comercialització de la carn. Les etiquetes s’han de redactar obligatòriament en la llengua espanyola oficial de l’Estat.
· Llei Orgànica 6/85 del Poder Judicial obliga la llengua castellana en tots els procediments judicials. Tolera amb condicions dins del territori català la llengua catalana.
· RD 1348/85 sobre el reglament d’ordenament de les assegurances privades. Obliga el castellà per la presentació de la documentació administrativa.
· O. M. de 29 de maig de 1985 aprova normes per a albercocs destinats als mercat interior.
· OM 19 d’agost de 1985, sobre norma reguladora per al comerç exterior de cols xineses.
· OM 23 de setembre de 1985 sobre etiquetatge dels productes de pelleteria.
· OM de 15 d’octubre de 1985 sobre Norma de Qualitat per al musclo, cloïsses i escopinyes en conserva.
· OM de 15 de novembre de 1985 sobre etiquetatge de peres, pomes i raïm. Obliga el castellà.
· RD 2216/1985 sobre envasat i etiquetatge de substàncies considerades nocives i perilloses. Obliga el castellà.
· RD 2374/1985 sobre especificacions tècniques de les centrals telefòniques privades. Obliga el castellà.
· RD 2323/1985 sobre reglamentació per elaborar, emmagatzemar i transport dels succedanis de cafè.
· RD 2379/1985 de 20 de novembre sobre els aparells receptors de televisió.
· RD 2706/1985 sobre autòmats programables industrials, és obligatori que els subministradors i fabricants tinguin els catàlegs en castellà.
· OM 14 de gener de 1986 sobre normes de qualitat de la carn picada de vaquí, oví i porcí. Recorda l’etiquetatge del decret 2058/82
· Llei 11/86 de Patents obliga el castellà a la documentació presentada.
· OM de 24 de març de 1986, sobre l’etiquetatge dels alls i apis, obliga “al menos” la llengua espanyola.
· RD 1070/1986, sobre terminals telèfònics i mòdems, obliga el castellà en la documentació.
· OM 29 d’octubre de 1986, sobre normes de qualitat de la patata, obliga l’ús del castellà a les etiquetes.
· OM de 29 d’octubre de 1986, sobre les tripes naturals amb destinació al mercat interior, obliga l’etiquetatge en castellà.
· OM de 29 d’octubre de 1986, sobre la cansalada i la cansalada viada, obliga el castellà a les etiquetes.
· RD legislatiu 1257/1986 de 13 de juny, per adaptació de la llei 3/1980 a les normes de la CEE en matèria cinematogràfica.
· RD 1495/1986 que aprova el Reglament de Seguretat a les Màquines. Obliga que les instruccions estiguin “almenys en castellà”.
· RD 2003/86, aprova el Reglament Orgànic dels Cossos d’Oficials, Auxiliars i Agents de l’Administració de Justícia. Exigeix el castellà i només atorga 6 anys d’antiguitat al coneixement del català.
· RD 2551/1986, sobre elaboració i comercialització de l’oli de pinyola refinat, obliga l’etiquetatge en castellà.
· RD928/1987 relatiu a l’etiquetatge dels productes tèxtils. Obliga el castellà.
· RD 1094/1987 de 26 de juny. Reglamentació sobre elaboració i comercialització de cereals.
· RD 1261/1987 de 11 de setembre sobre reglamentació de la elaboració, fabricació i comercialització dels sucres destinats al cos humà.
· RD 1174/87 regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració Local. Per resolució de 14 de desembre de 1987, superat el coneixement del castellà, podrà examinar-se de català però només com a mèrit.
· OM 1 de juliol de 1987, que aprova la norma de qualitat del iogurt, obliga el castellà.
· RD 1261/1987 que aprova la reglamentació tècnico-sanitària dels sucres destinats al consum humà. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
· RD 1453/1987 que aprova el reglament de neteja, conservació i tenyida de tèxtils, cuiros i pells. Obliga que la informació sigui “almenys en castellà”.
· Decret 1496/87 de l’obtenció, l’expedició i homologació de títols universitaris. Obliga la llengua castellana. Subsidiàriament permet la llengua catalana.
· OM de 23 i 27 de novembre de 1987, que regulen els plàtans i nespres respectivament. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
· RD 58/88 sobre protecció dels drets del consumidor als serveis de reparació d’aparells d’ús domèstic. Obliga que “al menos en castellano”.
· RD 197/1988 de 22 de febrer sobre fabricació i tràfic d’objectes elaborats amb metalls preciosos.
· RD 192/1988 de 4 de març, sobre la venda i ús del tabac per protegir la salut.
· RD 429/88 que aprova el Reglament Orgànic del Cos de Secretaris Judicials. Obliga el coneixement del castellà, i només atorga 6 anys d’antiguitat pel coneixement del català.
· OM de 6 de febrer de 1988 sobre certificacions dels reproductors bovins de raça pura.
· OM de 28 de març de 1988 que aprova les normes de les caseïnes i els caseïnats alimentaris. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
· RD 349/88 sobre la reglamentació tècnico-sanitària de productes cosmètics. Imposa l’ús de la llengua espanyola oficial de l’Estat.
· RD 472/1988 sobre generació d’areosols. Obliga que almenys sigui en castellà l’etiquetat.
· Llei 10/1988 de Televisió Privada. El 20% de les pel·lícules comercials emeses mensualment seran “d’expressió originària espanyola”.
· Llei 11/88 sobre protecció de les topografies dels semiconductors. Obliga el castellà, i si es presenten amb una altra llengua cal que hi hagi la traducció al castellà.
· RD 833/1988 que aprova el Reglament de residus tòxics i perillosos. Obliga almenys la llengua espanyola oficial de l’estat als recipients.
· RD 1122/88 que aprova la norma general d’etiquetatge, presentació i publicitat dels productes alimentaris envasats. Obliga el castellà com a mínim.
· Llei 32/88, de Marques. Obliga el castellà als documents presentats.
· Llei 38/1988 de Demarcació i Planta judicial. El president del Tribunal Superior de Justícia el català només serà un mèrit.
· RD 1231/1988 sobre el transport i comercialització del cafè. Obliga l’etiquetatge en castellà.
· RD 1232/1988 sobre succedanis del cafè. Obliga també el castellà a l’etiquetatge.
· RD 1338/1988 sobre elaboració i venda de l’orxata de xufla. Etiquetatge en castellà obligat.
· RD 1425/1988 sobre productes plàstics destinats a envasar productes alimentaris. Cal que l’etiquetatge sigui en castellà.
· RD 1426/1988 sobre circulació i comerç preparats alimentosos per a règims dietètics. Obligació d’etiquetar-ho en castellà.
· RD 1468/88 que aprova el Reglament d’etiquetatge i presentació de la publicitat de productes industrials destinats a la venda directa als consumidors. Obliga “al menos la lengua española oficial del estado”
· OM de 26 de maig de 1988 sobre models del Registre Civil (defunció i de criatures abortives). Obliga el castellà i tolera el català com acompanyant.
· OM d’11 de juliol de 1988 sobre normativa del calçat. Obliga l’etiquetatge informatiu en castellà.
· OM de 30 de juny de 1988 sobre el comerç del safrà. Etiquetatge obligat en castellà.
· OM 28 de juny de 1988 sobre Aparells d’Elevació i Manutenció de grues-torre desmuntables per a obra. Tot serà almenys en castellà.
· OM de 28 de juny de 1988 sobre aparells de pressió referent a l’aire comprimit. La redacció en castellà serà exigible en el moment final de posar-ho en disposició dels usuaris.
· OM de 5 de desembre de 1988, sobre pinsos simples. Obligat el castellà.
· Llei Orgànica 2/89 processal militar. Obliga el castellà en totes les actuacions judicials. El català caldrà traduir-lo.
· OM de 30 de gener de 1989 sobre comercialització de pinsos compostos. Obliga el castellà als envasos.
· RD 126/1989 sobre comercialització de patates fregides. Obliga el castellà als evasos i retolació dels productes.
· RD 149/1989 sobre pintures, vernissos, tintes d’imprimir, i coles. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
· OM 21 de març de 1989, sobre el porc salat i cansalada viada. Obliga el castellà a l’etiquetat.
· RD 645/1989 sobre pesca i aqüicultura, obliga el castellà a les dades obligatòries de l’etiquetatge.
· OM de 20 juliol de 1989 del Ministeri de Justícia sobre fe de vida, naixement, matrimoni i defunció, obligatòriament en castellà, amb text en català subordinat.
· RD 1066/1989 que ordena les Telecomunicacions. Obliga el castellà a les memòries tècniques.
· RD 1597/89 que aprova el Reglament del Registre Mercantil. Obliga que les inscripcions es facin exclusivament en castellà.
· Llei 21/1990 de 19 de desembre, sobre les assegurances de la vida i assegurances privades.
· Llei 25/1990 del Medicament. Obliga els texts almenys en llengua castellana.
· OM 15 de febrer de 1990, sobre l’etiquetatge d’articles de marroquineria, i viatge.
· OM de 15 de febrer de 1990, sobre la normativa de l’etiquetatge informatiu dels guants.
· RD legislatiu 339/1990, que desenvolupa la llei sobre trànsit, circulació de vehicles i seguretat viària.
· RD 472/1990 de 6 d’abril que regula els disolvents d’extracció utilitzats en l’elaboraciuó dels productes alimentaris.
· RD 668/1990 de 25 de maig, sobre elaboració i comercialització de materials polimèrics en relació als productes alimentaris.
· Llei 7/1991 que crea l’Instituto Cervantes., amb objectius només per l’”espanyol”.
· Llei 30/1991 de 20 de desembre, sobre la redacció dels testaments, obliga el castellà en aquells territoris que no siguin forals.
· OM 3 d’abril de 1991, que regula la distribució i exhibició del material audiovisual, autoritzant només la traducció al castellà.
· RD 162/1991 fabricació i comercialització dels plaguicides. L’etiquetatge obligatori almenys en castellà.
· OM de 14 de juny de 1991, sobre productes fertilitzants. L’etiqueta i l’envàs hauran d’estar redactats almenys en llengua castellana.
· RD 475/1991 sobre productes cosmètics. Obliga el castellà.
· OM del 8 d’abril de 1991, sobre Reglament de seguretat de les Màquines. Obliga almenys en castellà les plaques, instruccions i etiquetes.
· RD 1082/1991 sobre la cura i manteniment de les lents de contacte. Obliga el castellà.
· RD 1109/1991 sobre aliments ultracongelats. Obliga el castellà a les etiquetes.
· RD 1111/1991 sobre els additius alimentaris, obliga el castellà.
· RD 1164/1991 sobre comerç d’aigües de beguda envasades. Obligatori el castellà a les etiquetes.
· RD 1534/1991 sobre circulació i comerç de pastes alimentàries. Obliga el castellà.
· RD 1650/1991 sobre elaboració i venda de sucs de fruita. Obligació de l’etiquetatge en castellà.
· RD 1688/1991 sobre preservatius de cautxú . Als envasos s’obliga almenys la llengua castellana.
· RD 1809/1991 sobre circulació i comerç de preparats alimentaris en règim dietètic. Obligació de fer en castellà l’etiquetatge.
· RD 1810/1991 sobre circulació i comercialització de caramels, xiclets, confits i llaminadures. És obligatori el castellà a l’etiquetatge.
· RD 13/1992, sobre Circulació Urbana i Interurbana, obliga que els senyals siguin “almenys en l’idioma espanyol oficial en tot el territori de l’Estat”.
· RD 15/1992 sobre elaboració i venda de begudes refrescants. Obligació d’envasar-les en castellà.
· RD 212/1992 sobre etiquetatge dels productes alimentaris envasats, que anul·la el RD 1122/88. Obliga que necessàriament almenys estigui en llengua espanyola oficial de l’Estat.
· RD 510/1992 que regula l’etiquetat dels productes del tabac. Obliga el castellà i tolera el català subsidiàriament.
· RD 930/1992 sobre propietats nutritives dels productes alimentaris. Obligació d’etiquetatr-ho en castellà.
· RD1408/1992 sobre preparats per a lactants. Obligació d’etiquetat en castellà.
· RD1436/1992 sobre carns picades i carns en trossos. Obligació d’utilitzar almenys el castellà.
· Llei 30/1992 sobre Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. La llengua dels procediments tramitats per l’Administració de l’Estat seran en castellà. Es pot utilitzar el català només als escrits que s’hi adrecin.
· OM 12 de juny 1992, que regula les proves d’aptitud per a l’accés a les facultats i Col·legis universitaris. Les proves només en espanyol.
· RD 19/1993 de mesures urgents per a la cinematografia, que imposa quotes pel cinema en versió doblada, i amb sancions pertinents.
· RD 308/1993 sobre comercialització dels mol·luscs bivalves vius. Obliga el castellà a l’etiquetat.
· RD 349/1993 sobre comercialització de lleixius. Etiquetatge, presentació i publicitat en castellà.
· RD 479/1993 regula els radiofàrmacs d’ús humà. Els prospectes si res més no seran en castellà.
· RD 731/1993 sobre provisió de llocs de treball pels funcionaris de l’Administració Local amb habilitació de caire nacional. Obliga el castellà, i atorga punts de mèrit pel català.
· RD 1078/1993 que aprova el Reglament sobre envasat i etiquetat dels preparats perillosos. Obliga el castellà, així: “al menos en la lengua española oficial del Estado”.
· RD 1904/1993 sobre producció i comercialització de productes carnis i d’altres determinats productes d’origen animal. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
· RD 2070/1993 que aprova el reglament tècnico-sanitari dels vinagres. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
· RD 2236/1993 que regula l’etiquetat i el prospecte dels medicaments d’ús humà. Obliga que almenys en la llengua espanyola oficial de l’Estat.
· RD 124/1994 que regula l’equitatge i la informació referent al consum d’energia i altres recursos dels aparells d’ús domèstic. Imposa el castellà.
· OM de 4 de juliol de 1994 sobre utilització i comercialització d’enzims, microorganismes i els seus preparats en l’alimentació animal. Obliga que en totes les indicacions almenys sigui utilitzada la llengua castellana.
· RD 1185/1994 sobre l’etiquetatge dels productes del tabac distints de les cigarretes. Obliga el castellà i admet altres llengües.
· RD 1679/1994 sobre condicions sanitàries a la producció i comercialització de llet crua, llet tractada tèrmicament i productes lactis. Obliga el castellà a l’etiquetatge i als certificats sanitaris.
· OM 10 d’octubre de 1994 sobre control i certificació de llavors i plantes de viver. Obliga el castellà a les indicacions obligatòries.
· RD 2163/1994 sobre comercialització i i autorització de productes fitosanitaris. Obliga el castellà a les etiquetes.
· RD 2208/1994 que regula els medicaments homeopàtics d’ús humà de fabricació industrial. Obliga expressament la llengua castellana a les etiquetes.
· RD 2549/1994 sobre el reglament dels aparells de pressió, referent a generadors d’aerosols. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
· Resolució 9 de gener de 1995 del Ministeri de Cultura, que fa ajudes a la creació de guions cinematogràfics. Obliga a presentar-los en castellà, fins i tot en aquells que siguin redactats en una altra llengua espanyola.
· Llei 30/1995 d’Ordenació i Supervisió de les Assegurances Privades. Obliga que les pòlisses han d’estar en castellà.
· RD 53/1995 sobre circulació i comercialització de la cervesa i del malt líquid. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
· RD 109/1995 sobre els medicaments veterinaris. Obliga el castellà als prospectes.
· RD 110/1995 sobre medicaments homeopàtics veterinaris. Obliga el castellà igual que a la norma anterior.
· RD 157/1995 sobre pinsos medicamentosos. Obliga l’etiquetatge almenys en la llengua espanyola oficial de l’Estat.
· RD 733/1995 sobre expedició de títols acadèmics i professionals corresponents als ensenyaments establerts en la Llei Orgànica 1/1990. Obliga que siguin en castellà.
· RD 929/1995 de 9 de juny sobre el reglament del control de les plantes de viver.
· OM de 6 de setembre de 1995 sobre la Norma General de Qualitat per a la llet pasteuritzada destinada al mercat interior. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
· Ordre de 6 de setembre de 1995 sobre la Norma General de Qualitat per a llet concentrada destinada al mercat interior. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
· RD 1718/1995 de 27 d’octubre sobre l’etiquetatge dels materials dels components principals del calçat.
· RD 1787/1996 de 19 de juliol, que aprova el reglament dels equips de telecomunicació.
· RD 1784/1996 de 19 de juliol, que aprova el reglament del Registre Mercantil, obliga les inscripcions registrals en castellà.
Cansancio
vito:
Las leyes que indicas son totalmente lógicas.
En breve pasará lo mismo con el inglés. Para estar en el mundo hay que saber idiomas. No tardarán en obligarnos a hacer todos los papeleos oficiales para Europa en el idioma más conocido.
Igual que ahora los que ienen/tenemos “cultura” dominamos el inglés y nos movemos en él con frecuencia, en aquellos tiempos pasaba con el español.
Lógicamente para coger cebollas no hace falta saber más que catalán, caló o watusi. Pero hay que abrirse al mundo, jomío.
“Las leyes que indicas son totalmente lógicas.”
És mentida. Responen a una intolerable imposició d’una part d’un estat sobre les altres. És la lògica del nacionalisme espanyol, però aquestes lleis són impensables a llocs com Suïssa..
“No tardarán en obligarnos a hacer todos los papeleos oficiales para Europa en el idioma más conocido.”
Torna a ser mentida. El nacionalisme espanyol ja s’encarrega de posar trabes al funcionament d’institucions europees per què la vostra llengua no quedi relegada a un segon plà.
A qui voleu enganyar, amb el vostre “nonacioalisme” de pa sucat amb oli?
Cicateros.
Tranquil Jordi tranquil. Dentro de 5 años el catalan autóctono será minoria étnica y el Dr. Robert os maldecirá hasta la eternidad.
Otra muestra más de la hipocresía catalanista.