Cataluña
‘Tienen, los españoles, todo el derecho del mundo a indignarse. Pero si quieren hacerlo, como españoles, lo mejor es que no se equivoquen en el mapa y se manifiesten, se indignen, se meen, pinten, griten e insulten, allí donde les corresponde: en su país’
[&hellip
Josep-Lluís Carod-Rovira, ex presidente de ERC y ex vicepresidente de la Generalidad, en un artículo publicado este jueves en Nació Digital:
‘[…] ¿Qué credibilidad tiene la indignación de una gente, la mitad de los cuáles está en contra del derecho de autodeterminación? ¿Cómo se ha de entender que Falange Española se haya adherido formalmente a las concentraciones? ¿Es cierto, como se apunta en algunos ámbitos, que entre los indignados, desde el principio, al lado de mucha gente joven y de buena fe, hay algunos infiltrados que son agentes del CNI y que tienen como objetivo dar internacionalmente la imagen negativa al mundo que se está dando de Cataluña? ¿Cómo se ha de entender las muestras de rechazo a las banderas catalanas, esteladas y al uso del catalán (¡en Ca-ta-lu-ña!) que se han producido en el centro neurálgico de la capital catalana? ¿Qué coño de indignación es esta?
Tienen, los españoles, todo el derecho del mundo a indignarse. Pero si quieren hacerlo, como españoles, lo mejor es que no se equivoquen en el mapa y se manifiesten, se indignen, se meen, pinten, griten e insulten, allí donde les corresponde: en su país. Al fin y al cabo, tampoco está tan lejos y está bien comunicado. Este internacionalismo progre, que va de apátrida, de anacional, de cosmopolita, cuando se expresa en el marco de una nación no normalizada políticamente, no hace más que el juego al nacionalismo dominante: el español, por supuesto. Basta, pues, de complicidades ingenuas y de hacer el tonto con esta indignación de pacotilla’.
74 Comments en “‘Tienen, los españoles, todo el derecho del mundo a indignarse. Pero si quieren hacerlo, como españoles, lo mejor es que no se equivoquen en el mapa y se manifiesten, se indignen, se meen, pinten, griten e insulten, allí donde les corresponde: en su país’”
Lo último LVdB
Como buenos españoles los indignados se indignan en el idioma que quieren y en la parte del territorio nacional que quieren. Ni un aragonés, ni un catalán ni un pollo pera con bigotes les dirá como tienen y donde tienen que manifestarse.
Como dicen en el agora “no hay pan pa tanto choriso”
“Para un nacionalista catalán, toda persona que disienta de sus puntos de vista es, por definición, un nacionalista español”. Xavier Pericay
Pubrisóóóóóó… El Carod…
Acabar sus días sin saber dónde esta BCN, CAT, y qué se habla aquí tiene “bemoles” …
Pero no podemos esperar nada bueno de un illuminati como el Carod…
Sobre lo del Hospital, (si eso es verdad) no es de extrañar que nuestra Sanidad Catalana esté de capa caída… Si los gestores son “amigos de los amigos” y tienen este nivel, es lógico que el Mas y los Nacionalistas nios digan que nos paguemos una mutua privada…
¡Ahí tienes expolio del fino! ¡Toma castaña! ¿6.000€/mes? ¿Eso es real? ¡Toma nasió!
¡Hay que REBELARSE!!
¡¡REBÉLATE!!
Tú eres el culpable de haber creado una nación dentro de otra nación, con el gasto que eso supone, si lo tuvieras que pagar tú de tu bolsillo y no los ciudadanos que en su día vinimos de fuera a ganarnos el pan y que te hemos pagado el sueldo y los donuts a tus hijos y que en absoluto comulgamos con tus ideas xenófogas y racistas, otro gallo te cantaría, no sería raro en ese caso haberte visto enarbolando la bandera de tu país de origen es decir “España” y que llevas en la sangre. Por este tipo de frases, estás donde estás y te morirás sin ver a Cataluña sola para regocijo de muchos. Callaros habló Carod. ¿quién?.
Será mejor que se revise y vea que se equivoca de apellidos, el aragonés de Teruel.Sr. Pérez Díez.
INDIGNAOS Y ACTUAR,ACABEMOS CON ESTO.ESTAMOS DE CAMINO A UNA SEGUNDA TRANSICIÓN,PONGAMOS LAS COSAS EN SU SITIO DE UNA VEZ:
L’abandonament de la idea burgesa de nació espanyola, que practica el provincianisme mal portat, és una via morta. Cap administració pública regional espanyola es transformarà mai en un estat independent ni accedirà pel seu compte a cap ONU. Els nacionalismes estan en regressió a tot el món. La lluita mesquina i pessetera per “transformar” Espanya en un “Estat multinacional” és una lluita impresentable i estèril.
No és res de nou que els súbdits de les dictadures, per no estar en contradicció amb les mateixes, es deixin passar la mà pel llom, com tot borrego, i ens “sentim” d’una ètnia especial ( “sóc català”), ètnia que tindria la seva pròpia cultura especial ( “porto barretina, menjo botifarra, tinc seny ,…”) i que posseeix un territori concret (” Catalunya “), que seria el substrat material de tota riquesa (neofisiocràcia, de la qual hem parlat tantes vegades). Els sentiments nacionalistes són una cosa molt lletja, com va demostrar l’expansionisme alemany en el s XX.
El que proposen els provincians espanyols és la idea romàntica, estesa per l’idealisme alemany decimonònic, que hi ha una pulsió “nacional” (amb minúscules) en l’ésser humà, un sentiment que l’uneix a “la seva” terra i que explica “la seva “manera de ser. Per això és una dictadura, perquè predica l’homogeneïtat uniforme dels seus membres i la necessitat de la salvaguarda de l’estereotip, com a tasca metaindividual, “nacional”, el que pot arribar a legitimar les conductes més abjectes, a dotar-les de l’hipotètic atenuant moral de ser perpetrades per a major glòria de la “nació”, de la tribu, de l’ètnia, de la preservació de la cultura de “aquestes valls ” … el substrat territorial és essencial. Resumint, són tres elements: ètnia, cultura i territori.
Les administracions públiques regionals espanyoles i els seus súbdits, convençuts de tenir raó en les seves reivindicacions anticentralistes, el que han posat en joc és el concepte “nació” amb minúscules. Pretenen substituir la Nació espanyola per la seva “nació”, en una volta enrere de la història. Es tracta de desmuntar la revolució burgesa i reconstruir un estat de menor mida (que aspira a ser com Finlàndia, però que ara és poc més que Cisjordània), muntat sobre la base, no dels ideals burgesos, sinó de les ètnies culturals medievals. Si això succeís a França, suposaria la resurrecció dels gals, els francs, els víkings, els borgonyons i els bretons, que són els cinc components del gresol de la Nació.
El buit que va deixar Franco a l’esperit de les classes mitjanes va ser tan gran que, immediatament, va haver de ser omplert per les 17 impresentables dictadures de proximitat (impresentables des del punt de vista filosòfic, ja que es basen en la resurrecció del nacionalisme). Als borregos és molt fàcil ficar-los al cap que pertanyen a una nació-ramat i que els seus mals es deuen al fet que hi ha altres nacions-ramat que, tot i ser ètnico-culturalment inferiors, els exploten.
El que tenim a sobre només és una estafa a terminis o, millor, una estafa de tracte successiu: Tenim un sector públic regional “cutre”, llardós, brut i hipertrofiat. El seu expansionisme ha donat lloc a un règim opressiu gairebé irreversible de dictadures de proximitat, totes del mateix caire victimista, que, a sobre, us ho fan empassar com si fos “bocatto di cardenale “; que ha fixat fèrriament fronteres internes i creat el monstre de la xenofòbia interna, a més de sembrar el menyspreu cap a hispanoamérica (quin sentit que la primera empresa industrial del país, involucradísima a llatinoamèrica, estigui en mans d’aquesta fauna provinciana hereva del pitjor franquisme, el nacionalisme ètnico-cultural-territorial! Arquitectura financera desconcertant (Caixes d’Estalvis, ideologia anti-Sicav, etc.), incapaç d’atreure i fixar capitals. Un país sense nens i ple de magrebins, que són els únics immigrants que no s’en tornaran. Dependència del turisme de classe baixa centreeuropeu. Una socialdemocràcia que ja no te res a oferir, atès que té esgotada tota la munició de salari indirecte i que li creixen els nans orwellians, tipus Sintel, etc. Un liberalisme de pacotilla embrutat amb l’immobiliari i l’afecció a la banca pública regional. Una classe política agafada a les poltrones, plena de ínfules, impune en la seva arrogància i pedant, resolta a portar part d’un pastís inexistent. I el pitjor, com es posa de manifest en els mitjans: uns comunicadors sabedors de tot el que antecedeix que, tanmateix, estan convençuts que el que s’ha de fer és negar-ho tot i estar tot el dia proclamant que … VIVIM EN EL MILLOR DELS MONS POSSIBLES. La situació en matèria de política de comunicació s’endurirà perquè l’INE donarà una dada-PIB no negativa en el quart trimestre i els mistificadors assaltaran els micròfons per pregonar el “ja-ens-estem-recuperandisme”. Així ha passat sempre, i passa i passarà. I encara no haurem començat de veritat el crash conscient! Ens quedarà deixar blindat el sistema financer, posar en marxa el nou torniquet tributari, capitular les fantasies immobiliàries d’ahir i avui (31-12-2010), pagar l’operació de “neteja” immo-hipotecària en totes les comptabilitats, i, a alhora, la transició cap a un model productiu orientat a l’exportació durant tota una generació (15 anys). Quasi res. I els ximples aquests, falsos progressistes i falsos liberals, a la televisió, tot el dia dient que ja ens estem recuperant. És per a “suïcidar-se” o no?
Con personajes y declaraciones como esta no me extraña que luego nos odien a los catalanes en el resto de españa.
E.Gimeno – Jueves, 16 de junio de 2011 a las 19:21
e.gimeno, perque parles amb una llengua no catalana? fora espanyolistes de cat ¡¡¡
a catalunya en catala, si no, ja pots fotre el camp mussol ¡¡¡
Vecinos Catalanes: ¿Quien va a judgar a este personaje que os ha dejado en la ruina? ¿Le vais a dejar que viva tan alegremente sin cumplir un castigo por como os a arruinado Cataluña?
No podéis quedaos quietos. Parecería una procesión de Semana Santa….. todos desfilando y además fustigándose.
Al margen de sus tan peculiares ideas pleistocenicas, que es muy libre de tenerlas, que pague por lo que ha hecho, o es que no recordáis? Dilapidaba el dinero vuestro.
XURDE ROCAMUNDI,
mi arbolito con tu nombre ya mide más de un metro en 2 añitos, está muy bien.Fue plantado en tu recuerdo y agradecimiento, por salir en mi defensa en este Blog.
Una de las cosas buenas del 15m es que ademas de todo lo demas, los ciudadanos se estan dando cuenta que el nacionalismo (las paperas de la humanidad como las definio Einstein) no son mas que un argucia de los politicos para tenernos mordiendonos los huevos unos a otros y no prestar atencion a nuestros problemas reales: ELLOS entre otros.
Carod, ya lo sabes pero tu cerebro no es capaz de procesarlo.
“Si Barcelona no tiene miedo, Madrid no te por”
NO SÉ DE DÓNDE HA SACADO ESTE SR. QUE LOS QUE SE MANIFIESTAN NO LO HACEN EN SU PAÍS. YO SOY ESPAÑOL Y CATALÁN. ESTE TIPO DE PERSONAS SÓLO CREAN DIVISIÓN. ESTÁ ENFERMO.
Eduardo González Palomar (Manlleu -Barcelona-): El teu no-nacionaliste, o cosmopolitisme d’estar per casa és força extrany, ja que agafant els teus raonaments no s’enten com es pot estar sempre contra Catalunya i a favor d’Espanya.
O s’és “cosmopolita” en tots els seus termes o el que tu fas és enganyar al personal !!!.
El no-nacionalime de molts els que pululen per aquí n és més que un nacionalisme espanyol camuflat, ja que nega sistemàticament la llibertat de Catalunya, que per ells ha de ser espanyola per collons.
Alpargata Riojana : No t’equivoquis, el que ens deixa arruinats CADA ANY és l’Estat espanyol, que s’emporta un grapat de milion d’€ i no els torna. Aquest SI que ens arruina.
Si sumes el que s’ha emportat en dos anys, el dèficit de la Generalitat sería “0”. Imagina’t el que s’ha emportat en 30 anys o més !!!.
Els impostos que es generen a Catalunya, s’han de quedar a Catalunya. I si s’ha d’ajudar a algú, la quantía i la manera de fer-ho correspon decidir-ho a Catalunya.
Dos frases
“Es ridículo no intentar evitar tu propia maldad, lo cual es posible, y, en cambio, intentar
evitar la de los demás, lo cual es imposible.”
– Marco Aurelio
“No consideres las cosas tal como las juzga el hombre insolente o como quiere que las juzgues; antes bien, examínalas tal como son en realidad.”
– Marco Aurelio
«Piensa cuanto más dolorosas son las consecuencias de tu ira que las acciones que las han originado.»
– Marco Aurelio
ejem… eran tres frases.
Ja he dit d’altres vegades que soc votant de CiU, com la major part d’independentistes.
De fet no m’agrada denominar-me independentista, no tinc cap mena de dependència d’un lladre.
Som els catalans qui volem deixar de dependre del robatori permanent castellà.
Son ells, els castellans, qui depenen dels nostres recursos econòmics (20.000 milions d’euros), som la seva darrera colònia i no ens deixaran alliberar-nos democràticament.
Els espanyols, mai no han estat ni democràtics ni dialogants, encara viuen del seu imperi que ha mort fa molt de temps.
Com diu en Lluis Llach: Ells son aquí entre nosaltres desesperats internament…
I tant Anna i tant, els catalans per sort no som com tu i tenim una altra perspectiva política diferent. Sou quatre gats sense cap tipus de credibilitat ni respecte. I en Lluis Llach, pel davant molt independentista i la fundació la registra a Madrid per pagar menys impostos. I els de CiU pactant amb el PPC. Sou uns impresentables. I Catalunya és Espanya tant si us agrada com si no. I si no us agrada, molt fàcil. Torneu el vostre passaport i DNI espanyols i foteu el camp. Sou uns catalans que desmerexeu aquesta terra. La nostra terra.
Anna: Eres una pesada con la mentira de los 20.000 millones . Ya basta de utilizar métodos
gobbelianos para que las mentiras se conviertan en realidades en la opinión pública.
Hace poco, Olegario Ortega de Agora Socialista, puso el dedo en la llaga en este tema con el siguiente razonamiento: ” No es un acto de solidaridad,la solidaridad es voluntaria, sino un acto de justicia social y la justicia es un derecho”.
SR. CAROD:DÓNDE CREE QUE ESTÁ SU TIERRA (ARAGÓN)?POR CIERTO:COMPRUEBE SU DNI.QUE YO SEPA LOS CATALANES TENEMOS EL DNI DE ESPAÑA.
PASI-HO BE.
Espanya és el nostre estat no el nostre país ni nació. Fa molt temps que Catalunya va deixar de ser Espanya (cap al segle XVI segons mapes italians) en què Castilla es feia dir Ispania i hi apareixien els regnes de Nabarra, CATALONIA, Granada més a l’est (pels italians no existeix Aragó, pels francesos sí; tothom sap que els francesos són anticatalans també). A banda que així ho confirma la Esperanza Aguirre.
Pues, tiene razón y cuando uno la tiene hay que darsela.