El presidente de la Generalidad de Cataluña ha asegurado que el conocimiento del catalán para los inmigrantes en la Ley de Acogida “es voluntario”. Sin embargo, la norma autonómica dicta específicamente en un artículo entero, el noveno, de cinco puntos la obligatoriedad de conocer el catalán a los inmigrantes que residan en Cataluña. La obligatoriedad es, precisamente, la base del recurso de la Defensora del Pueblo ante el Tribunal Constitucional (TC).
En una entrevista publicada este domingo en La Razón, José Montilla, preguntado por el reciente recurso ante el TC sobre la Ley de Acogida y la inversión en política lingüística que desde el Gobierno tripartito se lleva practicando, asegura que “la Ley de Acogida no obliga a aprender catalán a los inmigrantes, es voluntario”.
Sin embargo, la realidad es otra, justo la contraria. La Ley, en su artículo 9.4, especifica que:
El catalán, como lengua propia de Cataluña, es la lengua común para la gestión de las políticas de acogida e integración. También es la lengua vehicular de la formación y la información, instrumento básico para la plena integración en el país. A tal fin, el aprendizaje lingüístico ofrecido por los servicios de primera acogida empieza por la adquisición de las competencias básicas en lengua catalana.
Así, el artículo 9.5 aclara que, una vez demostrado el conocimiento obligatorio del catalán, el inmigrante que lo desee y lo pida puede acceder a cursos voluntarios de español:
El servicio de primera acogida, terminada la formación en lengua catalana, debe ofrecer la formación para adquirir las competencias básicas en lengua castellana a las personas que hayan alcanzado la adquisición de competencias básicas en lengua catalana y que lo soliciten o lo requieran.
Montilla, candidato del PSC a la presidencia de la Generalidad, cargo que ostenta actualmente y desde 2006, ha pedido la dimisión de la Defensora del Pueblo, Maria Luisa Cavo de Llano por interponer el recurso de inconstitucionalidad de ese artículo de la Ley de Acogida, tras la sentencia del TC sobre el Estatuto que declara que no puede haber un idioma, de los dos oficiales de Cataluña, preferente.
Entrevista a José Montilla, presidente de la Generalidad de Cataluña, publicada este domingo en 'La Razón'.
“Hay mucha gente que trabaja para cargarse España”
Por otro lado, el primer secretario de los socialistas de Cataluña se muestra satisfecho por la iniciativa de reforma de la Ley Orgánica del Poder Judicial (LOPJ) anunciada este viernes por el Gobierno y, pese a que reconoce que será una negociación dura -para aprobarla se necesita una mayoría en las Cortes Generales que el PSOE ahora mismo no tiene-, está seguro “de que una reforma de las características anunciadas tendrá apoyos“.
Preguntado por el “ataque a España” que algunos consideran la decisión del Gobierno de Zapatero de recuperar el Estatuto saltándose la sentencia del TC, Montilla indica que no solo no ve ningún “ataque a España” sino que además, desde su punto de vista, “algunos tienen una idea de España que no es inclusiva sino excluyente, y éstos son los separadores, los que quieren cargarse España”, en referencia al PP.
En este sentido, el presidente autonómico considera que “hay mucha gente que trabaja para cargarse España y no precisamente con la bandera estelada, sino con la bandera de España. La quieren tanto que la pueden acabar matando, seguramente porque en el fondo no la quieren, sino que les interesa”.
Sí pactaría con una ERC no independentista, pero nunca con el PP
En clave interna autonómica y electoral -se celebrarán elecciones el próximo otoño-, Montilla ha advertido a Joan Puigcercós, líder de ERC, socio preferente del PSC para renovar el Gobierno tripartito y candidato a la presidencia de la Generalidad, que los socialistas no acompañarán a los independentistas “si plantean una hoja de ruta que apuesta por la independencia”, tal y como ya ha anunciado el mismo Puigcercós.
Estas condiciones, ha dicho dos veces, “en ningún caso serán aceptadas por el PSC”. Aunque, eso sí, solo ha descartado al PP de futuros pactos postelectorales: “ni estamos de acuerdo [con los populares] en las políticas sociales a aplicar, ni en todo aquello que tiene que ver con el autogobierno“.
Kopen Floxin Zonder ReceptenKopen Viagra Professional Zonder ReceptenKopen Kemadrin Zonder ReceptenKopen Atorlip-20 Zonder ReceptenKopen Grifulvin V Zonder ReceptenKopen Fucidin Zonder ReceptenKopen Bactrim Zonder ReceptenKopen Crestor Zonder ReceptenKopen Ayurslim Zonder ReceptenKopen Penegra Zonder ReceptenKopen Atorlip-5 Zonder ReceptenKopen Finast Zonder ReceptenKopen Doxycycline Zonder ReceptenKopen Noroxin Zonder ReceptenKopen Hyaluronic Acid Zonder ReceptenKopen Eurax Zonder ReceptenKopen Ginseng Zonder ReceptenKopen Zyloprim Zonder ReceptenKopen Coumadin Zonder ReceptenKopen Cholestoplex Zonder ReceptenKopen Zyrtec Zonder ReceptenKopen Hytrin Zonder ReceptenKopen Indocin Zonder ReceptenKopen Apcalis SX Zonder ReceptenKopen Anafranil Zonder ReceptenKopen Cytoxan Zonder ReceptenKopen Bonnispaz Zonder ReceptenKopen Prometrium Zonder ReceptenKopen Wellbutrin SR Zonder ReceptenKopen Diabecon Zonder ReceptenKopen Cafergot Zonder ReceptenKopen Levitra Plus Zonder ReceptenKopen Forzest Zonder ReceptenKopen Cialis Super Active Zonder ReceptenKopen Tofranil Zonder ReceptenKopen Prograf Zonder ReceptenKopen Strattera Zonder ReceptenKopen Cialis Zonder ReceptenKopen Prilosec Zonder ReceptenKopen VPXL Zonder ReceptenKopen Serpina Zonder ReceptenKopen Mycelex-g Zonder ReceptenKopen Tamoxifen Zonder ReceptenKopen Beconase AQ Zonder ReceptenKopen Avana Zonder ReceptenKopen Finax Zonder ReceptenKopen Nolvadex Zonder ReceptenKopen Celexa Zonder ReceptenKopen Glycomet Zonder ReceptenKopen Imdur Zonder ReceptenKopen Rosuvastatin Zonder ReceptenKopen Pariet Zonder ReceptenKopen Eldepryl Zonder ReceptenKopen Precose Zonder ReceptenKopen Arimidex Zonder ReceptenKopen Vantin Zonder ReceptenKopen Tadalis SX Zonder ReceptenKopen Pyridium Zonder ReceptenKopen Aspirin Zonder ReceptenKopen Adalat Zonder ReceptenKopen Duetact Zonder ReceptenKopen Yasmin Zonder ReceptenKopen Buspar Zonder ReceptenKopen Januvia Zonder ReceptenKopen Anacin Zonder ReceptenKopen Flovent Zonder ReceptenKopen Dostinex Zonder ReceptenKopen Urispas Zonder ReceptenKopen Renagel Zonder ReceptenKopen Clarina Zonder ReceptenKopen Skelaxin Zonder ReceptenKopen Super Avana Zonder ReceptenKopen Xeloda Zonder ReceptenKopen Ponstel Zonder ReceptenKopen Gyne-lotrimin Zonder ReceptenKopen Brand Advair Diskus Zonder ReceptenKopen Pilex Zonder ReceptenKopen Mevacor Zonder ReceptenKopen Erythromycin Zonder ReceptenKopen Cystone Zonder ReceptenKopen Coreg Zonder ReceptenKopen V-gel Zonder ReceptenKopen Singulair Zonder ReceptenKopen Levitra Zonder ReceptenKopen Topamax Zonder ReceptenKopen Casodex Zonder ReceptenKopen Clozaril Zonder ReceptenKopen Zyban Zonder ReceptenKopen Styplon Zonder ReceptenKopen Duphalac Zonder ReceptenKopen Avandamet Zonder ReceptenKopen Stromectol Zonder ReceptenKopen Zofran Zonder ReceptenKopen Cordarone Zonder ReceptenKopen Baclofen Zonder ReceptenKopen Geriforte Syrup Zonder ReceptenKopen Cialis Professional Zonder ReceptenKopen Isoptin Zonder ReceptenKopen Dramamine Zonder ReceptenKopen Retin-A 0,025 Zonder ReceptenKopen Sarafem Zonder ReceptenKopen Elocon Zonder ReceptenKopen Isoniazid Zonder ReceptenKopen Brand Viagra Zonder ReceptenKopen Hydrea Zonder ReceptenKopen Advair Diskus Zonder ReceptenKopen Dilantin Zonder ReceptenKopen Carbozyne Zonder ReceptenKopen Reglan Zonder ReceptenKopen Entocort Zonder ReceptenKopen Zetia Zonder ReceptenKopen Cefadroxil Zonder ReceptenKopen Atarax Zonder ReceptenKopen Roxithromycin Zonder ReceptenKopen Diarex Zonder ReceptenKopen Erection packs 2 Zonder ReceptenKopen Lithium Zonder ReceptenKopen Diovan Zonder ReceptenKopen Trileptal Zonder ReceptenKopen Abana Zonder ReceptenKopen Mentat Zonder ReceptenKopen Estrace Zonder ReceptenKopen Amaryl Zonder ReceptenKopen Tulasi Zonder ReceptenKopen Arava Zonder ReceptenKopen Zestoretic Zonder ReceptenKopen Picrolax Zonder ReceptenKopen Deltasone Zonder ReceptenKopen Lisinopril Zonder ReceptenKopen Remeron Zonder ReceptenKopen Cipro Zonder ReceptenKopen Kamagra Oral Jelly Zonder ReceptenKopen Allegra Zonder ReceptenKopen Cefixime Zonder ReceptenKopen Pamelor Zonder ReceptenKopen Quibron-t Zonder ReceptenKopen Danazol Zonder ReceptenKopen Brand Amoxil Zonder ReceptenKopen Bactroban Zonder ReceptenKopen Azulfidine Zonder ReceptenKopen Arjuna Zonder ReceptenKopen Viagra Super Active Zonder ReceptenKopen Caverta Zonder ReceptenKopen Metformin Zonder ReceptenKopen Minomycin Zonder ReceptenKopen Trial Erection packs 1 Zonder ReceptenKopen Betoptic Zonder ReceptenKopen Provera Zonder ReceptenKopen Propecia Zonder ReceptenKopen Lynoral Zonder ReceptenKopen Imuran Zonder ReceptenKopen viramune Zonder ReceptenKopen Elavil Zonder ReceptenKopen Glyset Zonder ReceptenKopen Vasotec Zonder ReceptenKopen Diflucan Zonder ReceptenKopen Risperdal Zonder ReceptenKopen Zaditor Zonder ReceptenKopen Viagra Jelly Zonder ReceptenKopen Benzac Zonder ReceptenKopen Exelon Zonder ReceptenKopen Cymbalta Zonder ReceptenKopen Retino-A Cream 0,025 Zonder ReceptenKopen Artane Zonder ReceptenKopen Lipotrexate Zonder ReceptenKopen Sinequan Zonder ReceptenKopen Ralista Zonder ReceptenKopen Zithromax Zonder ReceptenKopen Lanoxin Zonder ReceptenKopen Zerit Zonder ReceptenKopen Sominex Zonder ReceptenKopen Keftab Zonder ReceptenKopen Lariam Zonder ReceptenKopen Cleocin Gel Zonder ReceptenKopen Micardis Zonder ReceptenKopen Mestinon Zonder ReceptenKopen Lamictal Zonder ReceptenKopen Zebeta Zonder ReceptenKopen Nimotop Zonder ReceptenKopen Sustiva Zonder ReceptenKopen Imitrex Zonder ReceptenKopen Betapace Zonder ReceptenKopen Innopran XL Zonder ReceptenKopen Diltiazem Zonder ReceptenKopen Elimite Zonder ReceptenKopen Brahmi Zonder ReceptenKopen Combivent Zonder ReceptenKopen Benfotiamine Zonder ReceptenKopen Aricept Zonder ReceptenKopen Tegretol Zonder ReceptenKopen Himcocid Zonder ReceptenKopen Actoplus Met Zonder ReceptenKopen Clarinex Zonder ReceptenKopen Doxazosin Zonder ReceptenKopen Erection packs 3 Zonder ReceptenKopen Cephalexin Zonder ReceptenKopen Alavert Zonder ReceptenKopen Indinavir Zonder ReceptenKopen Yagara Zonder ReceptenKopen Avodart Zonder ReceptenKopen Erection packs 1 Zonder ReceptenKopen Depakote Zonder ReceptenKopen Saw Palmetto Zonder ReceptenKopen Ceftin Zonder ReceptenKopen Fosamax Zonder ReceptenKopen Plendil Zonder ReceptenKopen Nitrofurantoin Zonder ReceptenKopen Moduretic Zonder ReceptenKopen Lopressor Zonder ReceptenKopen Citalopram Zonder ReceptenKopen Finpecia Zonder ReceptenKopen Rhinocort Zonder ReceptenKopen Confido Zonder ReceptenKopen Procardia Zonder ReceptenKopen Colchicine Zonder ReceptenKopen Femcare Zonder ReceptenKopen Rumalaya gel Zonder ReceptenKopen Decadron Zonder ReceptenKopen Trial Erection packs 3 Zonder ReceptenKopen Minocin Zonder ReceptenKopen Femara Zonder ReceptenKopen Calcium Carbonate Zonder ReceptenKopen Paxil Zonder ReceptenKopen Inderal Zonder ReceptenKopen Oxytrol Zonder ReceptenKopen Fertomid Zonder ReceptenKopen Trandate Zonder ReceptenKopen Periactin Zonder ReceptenKopen Brand Levitra Zonder ReceptenKopen Astelin Zonder ReceptenKopen Wellbutrin Zonder ReceptenKopen Lipitor Zonder ReceptenKopen Trimox Zonder ReceptenKopen Serophene Zonder ReceptenKopen Epivir-HBV Zonder ReceptenKopen Ophthacare Zonder ReceptenKopen Menosan Zonder ReceptenKopen Geriforte Zonder ReceptenKopen Cozaar Zonder ReceptenKopen Keflex Zonder ReceptenKopen Zenegra Zonder ReceptenKopen Female Viagra Zonder ReceptenKopen Differin Zonder ReceptenKopen Cialis Sublingual Zonder ReceptenKopen Prednisolone Zonder ReceptenKopen Prazosin Zonder ReceptenKopen Cytotec Zonder ReceptenKopen Minipress Zonder ReceptenKopen Eulexin Zonder ReceptenKopen Plavix Zonder ReceptenKopen Lopid Zonder ReceptenKopen Omnicef Zonder ReceptenKopen Bystolic Zonder Recepten
Temas: Joan Puigcercós, José Montilla, La Razón, Ley de Acogida
Desrprés de llegir la notícia no puc més que adonar-me’n de que el problema sembla ser de falta de comprensió lectora.
L’article 9.5 no diu enlloc que sigui obligatori saber català. Ni molt menys el 9.4-
El que diuen és que la Generalitat només oferirà cursos de castellà als que acreditin català.
¨
De la mateixa manera, només s’ofereixen cursos de segon de batxillerat als qui han aprovat el primer, però aixó no vol dir que sigui obligatori estudiar batxillerat.
Tant difícil és d’entendre. La constitució si que OBLIGA a saber castellà. La llei d’acollida només diu que en una primera fasse hi hauràn cursos voluntaris de català i després cursos voluntaris de català.
Amb uns el debat és impossible perque insulten, però amb altres és perque ni siquiera semblen entendre el que diuen les lleis i s’ho inventen. Per més que es posi en negreta, enlloc s’obliga.
Per altra banda, arreu als inmigrants se’ls obliga a aprendre la llengua pròpia i no passar res. Els inmigrants de Suecia poden escollir? O els de madrid o Paris?
Aquí no ho fem i a sobre ens carreguen el “San Benito”.
aaa pero el cateto este ha dicho verdades alguna vez…jejejejeej, este inutil esta en el top 10 de pateticos personajes separatistas: cumple los requisitos fisicos y psiticos del perfecto idiota…jijijijijij, un andaluz “defendiendo” la “libertad” en la comunidad autonoma catalana, pufff…. PATETICO, Y encima es un mentiroso compulsivo , no se como no se le cae la cara de verguenza al suelo, es capaz de negarte una evidencia en tus narices sin que le cambie la cara, para mi este personaje no mecerece ni el mas minimo respeto, es un fracasado.
La gran mentira inicial es que esta comunidad autónoma tenga UNA sola “lengua propia”.
Por más que leo y releo el artículo 9.4, no puedo dejar de ver que está diciendo claramente que las políticas de acogida única y exclusivamente usarán la lengua catalana. Es decir, o aprendes catalán, o te va a acoger tu tía. En cambio, el castellano se ofrecerá, una vez sepan catalán, a las personas que “lo soliciten o lo requieran”. Se lo repetiré bien clarito, porque parece que quien tiene dificultades lectoras es Vd.: CATALÁN OBLIGATORIO; CASTELLANO VOLUNTARIO. ¿Le ha quedado claro?
Por otro lado, estoy hasta los h**vos de la típica falacia de “Si vas a Londres, hablarás inglés, ¿no?” ¿Cuántos idiomas oficiales hay en Madrid? ¿Cuántos idiomas oficiales hay en París? ¿Cuántos idiomas oficiales hay en Barcelona? ¿Qué porcentaje de catalanes somos castellanohablantes? Demagogias, las justas (es decir, ninguna).
Montilla es un vendido, o mejor dicho ha sido un monigote que el PSC ha puesto en manos de ERC para asi asegurarse “El Govern” y poder seguir chupando del bote. Todos estos han hecho mucho mas daño que bien.
L’anticatalanisme nega les coses més evidents. El castellà és una llengua extrangera i d’inmigrants a Catalunya com l’urdu o el xinès.
Això no és cap insult. Ser extranger és una condició temporal i excepte els neanderthals, TOTS som descendents d’inmigrants africans.
De fet, entre els nascuts a Catalunya (moltissims de pares espanyols) els catalanoparlants quasi doblen en nombre als castellanoparlants. Els castellanoparlants de Catalunya només son majoria entre els nascuts a espanya o latinomerica.
Però, els seus fills ja son catalans i els nets ja seràn independentistes. La prova és que és quasi impossible trobar una familia catalana on hi hagi 4 o 5 generacions seguides castellanoparlants nascudes aquí.
El castellà és la llengua dels avis i el català la dels nets perque així ho volem i perque és la UNICA LLENGUA PRÒPIA.
Podem negar el que vulgueu, els vostres nets ja li donaràn la raó als meus.
“El problema és la semàntica” i “Josep Lluís” , tot i que el vocabulari legal i les lleis són sovint una mica retorçades i dificils d’entendre, el que diu la noticia es cert . De fet, tot aquest rebombori al voltant d’aquesta llei no ha tingut lloc per que sí, la defensora del poble no és tan bleda ni tan dolenta com alguns ens volen fer creure ( no és un complot gratuït contra Catalaunya ). Intento justificar-ho de forma rápida:
1-
“Artículo 10.1. Los titulares del derecho de acceso al servicio de primera acogida deben poder alcanzar unos conocimientos básicos para posibilitar la plena efectividad de sus derechos y deberes laborales, tanto para el acceso al mundo laboral como para el desarrollo de su puesto de trabajo y carrera profesional”
Per poder disposar de plens drets laborals un inmigrant ha d’haver assolit un determinat nivell al servei de primera acollida. Tenint en compte que la gran majoria d’inmigrants venen aqui per treballar podem afirmar que hauran d’accedir obligatoriament al servei de primera acollia.
2-
“Artículo 9.4. El catalán, como lengua propia de Cataluña, es la lengua común para la gestión de las políticas de acogida e integración. También es la lengua vehicular de la formación y la información, instrumento básico para la plena integración en el país. A tal fin, el aprendizaje lingüístico ofrecido por los servicios de primera acogida empieza por la adquisición de las competencias básicas en lengua catalana.”
En els serveis de primera collida s’han d’adquirir les compentencies básiques de la llengua catalana.
3-
“Artículo 9.5. El servicio de primera acogida, terminada la formación en lengua catalana, debe ofrecer la formación para adquirir las competencias básicas en lengua castellana a las personas que hayan alcanzado la adquisición de competencias básicas en lengua catalana y que lo soliciten o lo requieran.”
Un cop s’hagin finalizat les classes de català, s’oferirà a qui ho demani la possibilitat d’accedir a les clases de castellà.
Resumint:
Podem dir que tots aquells que vulguin un treball en condicions a Catalunya, han de passar primer pels serveis de primera acollida on s’els hi ensenyarà el català basic, i després opcionalment, podran accedir a cursos per aprendre el castellà basic. Per tant tots els inmigrants que vulgin treballar a catalunya hauran d’assistir obligatòriament a classes de català.
El que diuen és que la Generalitat només oferirà cursos de castellà als que acreditin català.
De la mateixa manera, només s’ofereixen cursos de segon de batxillerat als qui han aprovat el primer, però aixó no vol dir que sigui obligatori estudiar batxillerat.
Tant difícil és d’entendre. La constitució si que OBLIGA a saber castellà. La llei d’acollida només diu que en una primera fasse hi hauràn cursos voluntaris de català i després cursos voluntaris de català.
————————————–
Yo no se si es un problema de simple logica matematica.
Usted parece no entender la premisa del recurso: no hay equidad. Es decir: PRIMERO, y solamente primero, el inmigrante solo puede aprender catalan. o aprende catalan, o no aprende absolutamente nada.
Una vez aprendido el catalan, y confirmado las comeptencias basicas en el mismo, es ENTONCES cuando pueden acceder VOLUNTARIAMENTE al castellano.
Quizas usted, la palabra “obligatoriedad” la entiende de una manera kafkiana.
su ejemplo esta mal construido:
es evidente que para poder cursar 2do de bachillerato, se ha de aprovar 1ero.
Lo qe no es evidente, es que para poder disfrutar de los servicios de acogida y enseñanza en castellano hayan de pasar y aprobar PREVIAMENTE los de catalan.
2do de bachillerato y 1ero, son cursos de DISTINTO nivel, donde para poder estar en el primero, se ha de aprobar el segundo… por la simple razon de que sin los conocimientos de 1ero de bachiller, no vas a ENTENDER ABSOLUTAMENTE UN PIJO de lo que estudies en el 2do curso.
los numeros, son como niveles de dificultad. PAra entender el numero 2, has de entender el numero 1.(joder, es bastante simple de entender… no has ido nunca a la escuela?)
En el caso que nos aplica, no se donde esta la necesidad de entender y acreditar el catalan, para poder entender el castellano.
luego si estamos ante 2 cursos IDENTICAMENTE iguales, que no tienen que ver nada el uno con el otro… porque los diferencian como si fueran niveles diferentes ??
ese es el recurso del la defensora del pueblo. No hay motivo para tal diferencia, no hay motivo para que haya esa exclusividad del catalan sobre el castellano. Y como no debe de haber diferencia ni se debe primar a ninguna lengua. he ahi el recurso.
Y fijate si el castellano es super obligatorio, que los servicios de acojida lo dan voluntariamente SI LO SOLICITAS. pero en cambio los del catalan, o los haces o jodido estas.
tan dificil es entender el castellano? cuanto daño esta haciendo la inmersion en catalan a los monolingues catalanoparlantes
Evidenment la notícia segueix siguent mentida encara que una claca la confirmi.
Simplement l’afirmació dels articles de la llei es desprèn ” la obligatoriedad de conocer el catalán a los inmigrantes que residan en Cataluña” és pura fantasia.
Fins i tot en JM que intenta defensar la veracitat ha de reconeixer que en tot cas es refereix a “aquells que vulguin un treball en condicions”., encara que després rectifica i parla dels que “vulguin treballar a Catalunya”.
Confondre “que residan” (in milió i mig d’inmigrants sense contar els espanyols) amb “que vulguin treballar a Catalunya (els que estiguin en edat laboral, potser la meitat del total) amb els que vulguin acollir-se als programas d’acollida (una mínima fracció) sembla mala fè.
Perque no dir les coses pel seu nom. “La Generalitat usa de manera preferent el català als programes d’acollida d’inmigrants” Ës que potser no és prou “periodístic”.
Però dir que TOTS ELS INMIGRANTS RESIDENTS (majors de 65 anys, els que ja tenen una feina fixe,mestreses de casa que no volen treballar, nens inclosos) son obligats a saber català per aquesta llei és una mentida tant gran com altres.
La prova, per si algú en dubte és que segurament ni un 5% dels inmigrants participarà en aquests programes.
Si en Catalunya el Castellano y Catalán son lenguas cooficiales ninguna de las dos ha de ser preferente en los programas de acogida. En el momento que la ley convierte a una lengua en preferente, está discriminando a la otra. Y por lo que he leido en la noticia y en los mensajes anteriores, parece que si un inmigrante quiere poder trabajar para tener una vida digna en Catalunya la ley le obliga a asistir a los servicios de primera acogida donde se enseña de forma obligatoria el catalán y de forma opcional el castellano ( otra cosa es q luego algunos se escaqueen ). Lo justo seria que se le enseñaran las dos, o que al menos pudiera escoger una de ellas.
Respecto a los inmigrantes menores, como la enseñanza es obligatoria hasta los 16 ( lo que me parece perfecto ), también estarán obligados a aprender catalán ( todas las clases son en catalán ) y tambien el castellano ( 2 horas semanales ) e inglés ( 2 horas semanales )
Aunque los nacionalistas no lo quieran ver, es evidente que en Catalunya ley discrimina al castellano. Ademas supongo que las organizacions de defensa de los inmigrantes no han interpuesto una queja por capricho.
“En el momento que la ley convierte a una lengua en preferente, está discriminando a la otra”
Per exemple, la obligatorietat lingüística que perpetra la constitució. És la máxima “preferència”.
Peró per alguns no és suficient: “es evidente que en Catalunya ley discrimina al castellano”
Són insaciables, però no poden fer res contra la nostra voluntat democràtica.
¡Venga demagogias estúpidas! ¿Por qué no aprende Vd. aranés para que los habitantes del Valle de Arán no se sientan discriminados? Porque, según se deduce de lo que Vd. dice, el Estatuto de Autonomía debería hacer obligatorio el catalán y aranés por igual a todos los catalanes. ¿O es que el aranés no es lengua oficial en su territorio?
Si tanto respeto le merece la voluntad democrática, organice un referéndum o consulta entre los catalanes para que decidan en qué lengua desean relacionarse con las administraciones públicas. Y comprométase a respetar el resultado, sea el que sea. Si ni siquiera contempla esta variable en su ecuación, no se llene la boca de frases grandilocuentes, porque no es más que hipocresía.
“no poden fer res contra la nostra voluntat democràtica”
Ser demòcrata implica respectar els drets bàsics de les persones i aquetes lleis de la Generalitat els vulneren.
Señor JM – Domingo, 22 de agosto de 2010 a las 22:55:
Veo que me ha encuadrado usted en la mismo bando ideológico del forero “El problema és la semàntica” y no entiendo por qué. Yo creía haber dejado claro en mi comentario de ayer a las 21:31 que estoy en contra de sus falacias y de la preferencia del catalán sobre el español establecida en la Ley de Acogida de la Generalidad.
No entiendo cómo usted no me ha entendido bien. ¿Quizás es que le despistó mi nombre en catalán y me toma por nacionalista? Pues no, por favor.
;-)
L’afirmació de l’article “obligatoriedad de conocer el catalán a los inmigrantes que residan en Cataluña.” és falsa de tota falsetat. Es pot negar tantes vegades com vulgueu però només us poseu en evidència.
Una altre tema és si el català ha de tenir el mateix tractament que el català. Doncs la majoria de catalans pensem que no, perque una és la llengua pròpia i l’altre és la pròpia de Murcia, entre altres llocs.
Un tercer tema, a no barrejar, és si pel fet que hi hagi dues llengues a un mateix territori, ambdues han de tenir idèntics usos per part de l’administració. Evidentmente, la resposta és NO.
Hi ha força casos en que hi ha dues llengues oficials, però l’educació només és fa en una i l’altre és una assignatura més. En altres casos ni siquiera s’ensenya a les escoles ni apareix en més llocs que a la constitució.
Els espanyols heu de saber que el món és una mica més del que hi ha més enlla dels Picos de Úbeda. Hi ha 6000 llengues al món amb una gran diversitat de situacions jurídiques i exemples per tot.
Señor “El problema és la semàntica”:
Por repetir una y otra vez la misma falacia te garantizo que no se convertirá en verdad. Pero si tú crees que es cuestión de insistencia, pues sigue adelante, a ver qué pasa…
Por cierto, leyendo cómo sin los más elementales conocimientos culturales te pierdes en el farragoso tema de las “lenguas propias”, “lenguas impropias”, etc. (a ver, ¿qué es una lengua propia? Ilústranos, ¿el latín, por ejemplo, que se hablaba antes que el español y el catalán en lo que hoy conocemos como Cataluña), te dejas el aranés.
Josep Lluís
Vigila amb aquest nom, perque els “teus” embesteixen contra tot el que sona a català i et començaràn a insultar en qualsevol moment!!!
No es tracta tan de repetir sino d’aclarir. El “””””periodista””””” que s’ha inventat la notícia parla de TOTS ELS INMIGRANTS RESIDENTS i resulta que la llei no afectar, per exemple, a JUBILATS O MESTRESES DE CASA. Hi ha doncs, una mentida,o si prefereixes, una exageració.
El tema de la llengua pròpia és una qüestió científica, però coneguda per tothom a nivell popular gracies als còmics i imitadors.
Qualsevol llengua evoluciona i va canviant al llarg dels temps i els territoris on es parla. Això fa que al final s’acumulin particularitats propies i variets propies de cada lloc. Una cosa similar a la que passa amb animals i plantes.
Això fa que hi hagi científics que facin “ATLES LINGÜÍSTICS” on es recull els detalls de pronunciació de cada localitat. No es diu igual “mariposa” a Sevilla que a Cadiz, i qualsevol andalús ho sap.
La prova del nou és que es pot diferenciar, amb un grau alt de provabilitat d’encert, a un catalanoparlant de Girona, d’un de Barcelona, d’un de les Terres de L’Ebre”.
En canvi, no es pot reconeixer un “catalanoparlant de Barcelona” perque potser parla amb accent argentí o andalús o murcià o una barreja de tot, però no existeix “un català de Barcelona” a distingir del dels voltants.
Popularment es veu reflectit en el fet que tots sabem reconeixer quan un còmic imita a un cubà, a un mexicà o a un aragonès.
En altres paraules. Els científics poden dir que l’anglès ha esdevingut llengua pròpia d’Anglaterra o de Texas perque han aparegut varietats propies i distintives en aquests territoris. En canvi no hi ha cap “anglès propi d’espanya” ni cap “espanyol propi de Catalunhya”.
Cal advertir, que això no es pot confondre amb la pronunciació defectuosa dels qui no dominen correctament la llengua o amb interferencies. El fet que TOTS els castellanoparlants diguin PLEGAR, no vol dir res.
De tota manera, no us preocupeu. Si el castellà continua un parell de segles més, apareixierà aquest “castellano propio de Catalunya”, avui dia inexistent.
Per cert. el llatí dels legionaris romans no va ser llengua propia a Catalunya, però el que va donar lloc al català, alguns segles més tard, si.
I
Veig que en el text anterior he escrit “catalanoparlant de Barcelona” i “català de Barcelona” quan evidentment volia dir “castellanoparlant” i “castellà”.
Ës igual, el que vulgui que es compri un llibre de lingüística.
Josep Lluis disculpa el lapsus. De paso aprovecho para pasaros este interesante ensayo que analiza, entre otros, el tema que citas, el de las “lenguas propias e impropias”. Es un poco largo, pero considero que vale la pena:
http://biblioweb.sindominio.net/pen....ropia.html
He vuelto a ojear el ensayo anterior y he encontrado algun fragmento, como el que pongo a continación, que ayuda a comprender la visceralidad y iracionalidad de los argumentos de los nacionalistas:
“…
Para las clases medias autóctonas, la función de la lengua propia como signo superidentidario de la Nación les sumerge en un universo ideológico extremadamente conservador que a veces recuerda a los defensores de la nobleza de sangre (aquí de apellidos), anterior a la Revolución Francesa, que ciertos ideólogos del nacionalismo empiezan a ver como el origen de todos los males. Además proporciona un elemento de “radicalidad” en torno al objetivo de la independencia política, que ejerce sobre la pequeña burguesía una enorme fascinación, separando a estos estratos de cualquier alianza con la clase obrera, como ocurrió con el PSUC, pues ahora estos sectores son considerados por el nacionalismo como una especie de quintacolumna del españolismo.
…”
“En el momento que la ley convierte a una lengua en preferente, está discriminando a la otra”
Per exemple, la obligatorietat lingüística que perpetra la constitució. És la máxima “preferència”.
————————
lo tuyo es de ser sinverguenza para arriba.
Te han PEGADO hace poco, la propia sentencia del estatuto, y los parrafos donde se dice que la competencia de legislar el catalan es del legislador AUTONOMICO, tal y como establece la constitucion y que esa legislacion debe complementarla sin sobrepasarla… y tu sigues con la misma mierda de siempre.
INCLUSO, el TC ha llegado a avalar cierta discriminacion positiva. Que no es mas que una “prima” de una lengua sobre la otra. obviamente, si el gobierno catalan, se toca las pelotas y nohace sus deberes ni legisla dentro del marco que tiene… la culpa es de los demas.
menudos huevazos.
supongo que ahora te volveras a callar la boca, como en el otro hilo donde te la tape bien tapada.
Hi ha força casos en que hi ha dues llengues oficials, però l’educació només és fa en una i l’altre és una assignatura més. En altres casos ni siquiera s’ensenya a les escoles ni apareix en més llocs que a la constitució.
Els espanyols heu de saber que el món és una mica més del que hi ha més enlla dels Picos de Úbeda. Hi ha 6000 llengues al món amb una gran diversitat de situacions jurídiques i exemples per tot.
——————————–
me podrias enumerar los casos de sociedades bilingues o multilingues en donde la educacion solo utiliza UNA de las varias que tiene su poblacion como autoctonas y OFICIALES?
y de paso, te añado la respuesta: solo pasa en cataluña. (y en el Quebec cada vez mas tambien. Deben de haberse fijado aqui).
Como tu bien has dicho hay 6000 lenguas, muchas de las cuales comparten territorio linguistico, lo cachondo es que de entre todas ellas, unicamente en cataluña se trate con un trato de “lengua estrangera” a la otra lengua mayoritaria de los catalanes.
En cuanto a el resto de referencias y absurdidades que comentas sobre los privilegios que tiene que tener una lengua propia… Estan muy bien. El problema es que el castellano es lengua propia tambien.
Por cierto, te corrijo en cuanto a lo de “castellano de cataluña”. Para un catalan, identificar la diferencia entre el castellano de un sevillano o de un malagueño es como describir las 7 diferencias que comparten 2 gotas de agua. Lo mismo aplica al resto. Tu puedes identificar el acento de un aragones, o mejor aun, de alguien de la zona… En cuanto a tu fumada de “no hay castellano de cataluña”. Debe de ser cachondo, yo siempre creo que no tengo “acento” (uso la lengua castellana muy habitualmente), pero cuando he estado fuera de cataluña siempre me adivinan de donde soy…. y sobretodo se rien cuando suelto palabras o frases hechas tales como: “pasame la ampolla” o “hice campana ayer en clase”. La gente no entendia esas expresiones… sabes porque no? PORQUE SON GENUINAMENTE propias del castellano de cataluña.
El problema de tu verborrea, es que no has salido de cataluña, o no has vivido un tiempo fuera de ella, y por lo tanto no te enteras de las diferencias dialectales que existen de diferentes zonas de españa. Por mas que intentes tapar el sol con el pulgar, este, sera mas grande que tu pulgar.
Que tu consideres que el castellano no es ninguna lengua propia catalana, es la misma musica que aquel que dice que el catalan es un dialecto del castellano. Por creer, puedes creer que si hablas catalan tu mierda huele a eau de rochas. Que al final del dia… la mierda huele igual de mal independientemente del idioma que uses. Es decir, al final del dia, independientemente de lo que tu consideres, el castellano es una lengua propia catalana. Tan propia como el catalan. Y por eso, entre ambas no debe de haber distincion alguna ni exclusividad en la administracion autonomica. NO PASA EN NINGUN lugar del mundo que tenga biliguismo en su sociedad. En ninguno en absoluto (exceptuando a quebec que curiosamente no hace mucho me entere que empiezan a copiar la politica linguistica de aca).
Lo puedes disfrazar con la diarrea verbal, la semantica o el truco trilero que quieras. Que ninguna triquiñuela absurda hara cambiar la descripcion de los hechos:
la ley de acogida para los inmigrantes que se acojan a ella trata con EXCLUSIVIDAD al catalan, y con optatividad al castellano. Y eso, no es constitucional porque la constitucion NIEGA cualquier uso exclusivo de las lenguas que sean oficiales en un territorio. Y a nivel moral, lo sanciona la UNESCO en sus bases.
Debe de ser frustrante cuando todo el mundo te dice que estas equivocado. Yo me lo haria mirar
el problema es la semantica:
hacia mucho que no te veia por aqui fan de rubianes. se te distingue a leguas por la calidad de tu absurda forma de inventarte la realidad
” esa legislacion debe complementarla sin sobrepasarla”
La legislació diu qu el castellà és l’única llengua obligatòria. Aquesta és la principal “preferència”.
Coneixem molt bé “el marco” on ens voleu posar.
Però per molt que insulteu, no podreu imposar-vos per sobre de la nostra voluntat democràtica.
La mateixa voluntat que fa que no podeu imposar la vostra llengua a altres societats que acullen gent amb la mateixa llengua que la vostra.
te puedes hacer todo el tonto que quieras. Todavia sigo esperando que me contestes a las cosas que dice el TC en materia linguistica.
Puedes repetir tantas veces como quieras tus MENTIRAS. que aqui voy a estar para recordarte que ES BASURA todo lo que dices, y que el propio TC ha repetido millones de veces que la responsabilidad de legislar la lengua catalana corresponde al legislador catalan. Evidentemenete cumpliendo las normas de la constitucion, la cual y CITO: no hay problema en que sean equiparables.
Pero, a ti, te la pela lo que digan los altos organos. A ti te gusta inventarte las cosas.
a mentir a la orilla del rio
A este que se le llena la boca con la palabra democrata y democratico no creo que sea tan democratica una ley que ha sido recurrida por los colectivos de immigrantes por discriminatoria .Igualmente me parece una ley disuasoria : Así aprovechan y se quitan unos pocos immigrantes de encima ,y matan dos pajaros de un tiro.
Suposo que molts nacionalistes espanyols que s’inventen les coses tindrien una sorpresa si llegeixen l’article 48 de la constitució peruana “Son idiomas oficiales el castellano y, en las zonas donde predominen, también lo son el quechua, el aimara y las demás lenguas aborígenes, según la ley.”.
Pel que sembla, al Perú, hi ha moltes zones on hi ha dues llengues oficials, però això no suposa que hi hagi una “inexcusable igualdad de trato” entre les llengues. Perque si algú pensa que els pares quetxuaparlants poden escollir llengua o utilitzar-la als judicis o que el govern no dona preferencia al “castellano”, que no espanyo, està de broma.
De fet, al 99% de societats multilingües només hi ha una sola llengua oficial (la colonial), però a les poques que proclamen a la constitució la cooficialitat de dues llengues o més llengues (Paraguai, Bolivia, Equador, la majoria d’illes del pacífic, manifesten a la pràctica una preferència per una de les llengues. Per exemple molta gent no sap que el maori és oficial a Nova Zelanda, però si algú espera que amglès i maori s’estidiin al 50% a les escoles, pot esperar segut.
La única singularitat del model català és que la llengua preferida no és la colonial sino la pròpia. En això ens diferenciem de les dotzenes d’estats amb varies llengues oficials on a la pràctica només n’hi ha una.
Tampoc cal confondre estar moreno amb ser negre, malgrat que ambdós responen a un mateix fenòmen , la generació de melanina per protegir la pell desls efectes del sol).
Per això, el fet que els castellanoparlants hagin assimilat en diferent grau i segons la experiència particular de cadascú, algunes paraules o trets de la llengua pròpia, no vol dir que hi hagi un “Castellano de Barcelona”, Qualsevol català que passi 20 anys a Mèxic, patirà aquesta mena d’interferencies interlingüistiques.
La generació d’una modalitat pròpia de castellà a Catalunya necessitarà un temps molts més gran, Haurà de passar generacins perque es defineixin els trets d’aquesta nova varietat encara inexistent. Serà interessant veure si hi haura “ceceo”, “seseo” o és distingiràn “c i s”. Serà més similar a l’andalús de l’antiga emigració o a l’americà de la nova o quedarà enconrsetat pel castella “de telediari i telecinco”.
Ara per ara no hi ha un “castellà” de Barcelona, sino milions de castellanas que els inmigrants han portat aquí.
tu pequeña pelicula y comparacion con los 20 años viviendo un catalan en mejico… falla estrepitosamente cuando el castellano lleva teniendo presencia en cataluña desde el 1500.
Que cachondo eres. Es gracioso que el castellano haya tenido menos presencia en el tiempo en mejico que el castellano en cataluña. Sin embargo, segun la sabia y experiencia del señor fande rubianes, no existe tal variedad dialectal a pesar que a mi me hayan dicho que se nota que soy catalan (supongo que por mis orejas, y mis ojos… o quizas por el rh note jode. pero por mi manera de hablar??? NO HOMBRE NO ¡¡¡¡ eso no existe).
Francamente, existe lugar en tu pequeño y diminuto mundo para aceptar algo tan simple como la REALIDAD palpable y tangible?
La unica diferencia, es que debido a la inmigracion de otras partes de españa, ha hecho que a dia de hoy, se escuchen variedades dialectales mas variadas. Eso no significa que no hubiera una propia del lugar.
Y lo gracioso de todo es: yo he conocido a padres de amigos que son andaluces, tienen un acento andaluz… pero el hijo no tiene NI LA MINIMA pizca de ese acento. De hehco… se parece al mio LOOOL, igual que el del resto de compañeros.
A mi me da, que los monolingues catalanes, tienen el odio muy fino para percibir las variaciones del catalan del norte y del sur, pero su oido se vuelve idiota perdido cuando se trata de hacer lo mismo con el castellano. ( y es gracioso qu elo menciones… porque yo no soy capaz de saber si uno es del norte de catlauña o no segun su acento catalan. A no ser que este sea leridano o mallorquin o valenciano… de tarragona o gerona, todos me suenan igual.)
———–
y perdona que te señale lo absurdo de tu discurso con respecto a las lenguas oficiales de las zonas que mencionas… es absurod… porque ES LA MISMA SITUACION QUE OCURRE AQUI pero al reves.
sobre el papel, ambas son oficiales: sobre la realidad la diglosia se impone.
Y por cierto. Deberias dejar de mentir, pag 60 de la reciente sentencia del TC (antecedente 23 y siguientes), sobre el EAC, CITO
“[…] la competencia para la REGULACION, USOS y efectos de la COOFICIALIDAD corresponde a las comunidades autonomas, y que es inevitable que el ejercicio de esta competencia incida sobre otros titulos estatales, aunque esta incidencia NO suponga sustitucion sino EJERCICIO COMPATIBLE con la distribucion competencial en otras materias.”
y siguientes.
ademas se señala:
“el articulo 3.2 de la CE, despues de admitir la cooficialidad linguistica en distintas partes del territorio, remite su REGULACION CONCRETA a las RESPECTIVAS NORMAS ESTATUTARIAS, quedando el legislador estatuyente expresamente HABILITADO para articular la adecuada respuesta normativa. Esta habilitacion implicaria, por la pluralidad de sus destinatarios, la inexistencia de un modelo uniforme sobre el alcance y efectos de la cooficialidad. Ciertamente, en los primeros textos estatutarios la regulacion habria sido un tanto INCOMPLETA, procediendose a la simple declaracion de oficialidad de la lengua propia y poniendose el acento en la funcion de fomento para lograr su normalizacion. Asi se pareciaria en el art. 3 del estatuto de 1979, donde se expresa la voluntad de llegar a un trato igualitario de las dos lenguas oficiales en lo que se refiere a derechos y obligaciones de los catalanes. AHORA BIEN, esta aspiracion no podria posponerse indefinidamente. en concreto, no podria ser identica la regulacion cuando, segun los datos del anuario estadistico de cataluña referidos a 2006, el catalan es entendido por el 94,48 % de la poblacion residente en cataluña. Por ello, el estatuyente de 2006 habria considerado llegado el momento politicamente oportuno de proclamar la igualdad juridica de las 2 lenguas oficiales, sin discriminacion para ninguna de ellas”.
yo de las sociedades multilingues que hablo son:
la finlandesa, la bulgara, la luxemburguesa, la sudafricana, etc etc etc. Esos si que son modelos respetuosos.
en cambio, la catalana es una verguenza ajena. Lo gracioso de todo esto, es que en nueva zelanda, se “respeta” mas la lengua maori (aunque segun tu, esta mal a nivel oficial), que el propio castellano en cataluña.
veo que sigues siendo fiel a tu absurdo y nefasto triple rasero caracteristico. no has cambiado nada.
“No pedimos preferencia para el Castellano, simplemente pedimos que sea tratado con igualdad.”
Igualtat? Molt bé: Comenceu per demanar que el català sigui (també) obligatori.
I aixó vol dir
AQUÏ:
RD1011/81 Reglamentació sobre la comercialització de greixos comestibles. Obliga l’etiquetatge en espanyol.
· RD 334/82, que regula l’ús del castellà a la xarxa viària, als transports públics i passos fronterers.
· RD308/83, reglament sanitari dels olis vegetals que obliga el castellà.
· RD 2872/83, sobre Reglament de Girs Postals i telegràfics, obliga els impresos en llengua castellana.
· RD1521/84 sobre reglamentació tècnico-sanitària dels productes de pesca, les etiquetes obligatòriament en idioma espanyol.
· Llei 30/1984, sobre Mesures de Reforma de la Funció Pública, obliga tàcitament el coneixement del castellà als opositors i concursants.
· RD 1915/84 sobre reglamentació d’escorxadors de conills i enmagatzament i distribució de la carn. Obliga l’etiquetatge en llengua espanyola oficial de l’Estat.
· RD 2223/1984 que aprova el Reglament General d’Ingrés del Personal al Servei de l’Administrtació de l’Estat, obliga tàcitament el castellà, i oblida absolutament el coneixement del català a les convocatòries.
· Ordre Ministerial 29 de març de 1984 que aprova la norma de qualitat per a préssecs amb destinació al mercat interior.
· RD 179/85 que reglamenta els escorxadors d’aviram i comercialització de la carn. Les etiquetes s’han de redactar obligatòriament en la llengua espanyola oficial de l’Estat.
· Llei Orgànica 6/85 del Poder Judicial obliga la llengua castellana en tots els procediments judicials. Tolera amb condicions dins del territori català la llengua catalana.
· RD 1348/85 sobre el reglament d’ordenament de les assegurances privades. Obliga el castellà per la presentació de la documentació administrativa.
· O. M. de 29 de maig de 1985 aprova normes per a albercocs destinats als mercat interior.
· OM 19 d’agost de 1985, sobre norma reguladora per al comerç exterior de cols xineses.
· OM 23 de setembre de 1985 sobre etiquetatge dels productes de pelleteria.
· OM de 15 d’octubre de 1985 sobre Norma de Qualitat per al musclo, cloïsses i escopinyes en conserva.
· OM de 15 de novembre de 1985 sobre etiquetatge de peres, pomes i raïm. Obliga el castellà.
· RD 2216/1985 sobre envasat i etiquetatge de substàncies considerades nocives i perilloses. Obliga el castellà.
· RD 2374/1985 sobre especificacions tècniques de les centrals telefòniques privades. Obliga el castellà.
· RD 2323/1985 sobre reglamentació per elaborar, emmagatzemar i transport dels succedanis de cafè.
· RD 2379/1985 de 20 de novembre sobre els aparells receptors de televisió.
· RD 2706/1985 sobre autòmats programables industrials, és obligatori que els subministradors i fabricants tinguin els catàlegs en castellà.
· OM 14 de gener de 1986 sobre normes de qualitat de la carn picada de vaquí, oví i porcí. Recorda l’etiquetatge del decret 2058/82
· Llei 11/86 de Patents obliga el castellà a la documentació presentada.
. OM de 24 de març de 1986, sobre l’etiquetatge dels alls i apis, obliga “al menos” la llengua espanyola.
· RD 1070/1986, sobre terminals telèfònics i mòdems, obliga el castellà en la documentació.
· OM 29 d’octubre de 1986, sobre normes de qualitat de la patata, obliga l’ús del castellà a les etiquetes.
· OM de 29 d’octubre de 1986, sobre les tripes naturals amb destinació al mercat interior, obliga l’etiquetatge en castellà.
· OM de 29 d’octubre de 1986, sobre la cansalada i la cansalada viada, obliga el castellà a les etiquetes.
· RD legislatiu 1257/1986 de 13 de juny, per adaptació de la llei 3/1980 a les normes de la CEE en matèria cinematogràfica.
· RD 1495/1986 que aprova el Reglament de Seguretat a les Màquines. Obliga que les instruccions estiguin “almenys en castellà”.
· RD 2003/86, aprova el Reglament Orgànic dels Cossos d’Oficials, Auxiliars i Agents de l’Administració de Justícia. Exigeix el castellà i només atorga 6 anys d’antiguitat al coneixement del català.
· RD 2551/1986, sobre elaboració i comercialització de l’oli de pinyola refinat, obliga l’etiquetatge en castellà.
· RD928/1987 relatiu a l’etiquetatge dels productes tèxtils. Obliga el castellà.
· RD 1094/1987 de 26 de juny. Reglamentació sobre elaboració i comercialització de cereals.
· RD 1261/1987 de 11 de setembre sobre reglamentació de la elaboració, fabricació i comercialització dels sucres destinats al cos humà.
· RD 1174/87 regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració Local. Per resolució de 14 de desembre de 1987, superat el coneixement del castellà, podrà examinar-se de català però només com a mèrit.
· OM 1 de juliol de 1987, que aprova la norma de qualitat del iogurt, obliga el castellà.
· RD 1261/1987 que aprova la reglamentació tècnico-sanitària dels sucres destinats al consum humà. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
· RD 1453/1987 que aprova el reglament de neteja, conservació i tenyida de tèxtils, cuiros i pells. Obliga que la informació sigui “almenys en castellà”.
· Decret 1496/87 de l’obtenció, l’expedició i homologació de títols universitaris. Obliga la llengua castellana. Subsidiàriament permet la llengua catalana.
· OM de 23 i 27 de novembre de 1987, que regulen els plàtans i nespres respectivament. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
· RD 58/88 sobre protecció dels drets del consumidor als serveis de reparació d’aparells d’ús domèstic. Obliga que “al menos en castellano”.
· RD 197/1988 de 22 de febrer sobre fabricació i tràfic d’objectes elaborats amb metalls preciosos.
· RD 192/1988 de 4 de març, sobre la venda i ús del tabac per protegir la salut.
· RD 429/88 que aprova el Reglament Orgànic del Cos de Secretaris Judicials. Obliga el coneixement del castellà, i només atorga 6 anys d’antiguitat pel coneixement del català.
· OM de 6 de febrer de 1988 sobre certificacions dels reproductors bovins de raça pura.
· OM de 28 de març de 1988 que aprova les normes de les caseïnes i els caseïnats alimentaris. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
· RD 349/88 sobre la reglamentació tècnico-sanitària de productes cosmètics. Imposa l’ús de la llengua espanyola oficial de l’Estat.
· RD 472/1988 sobre generació d’areosols. Obliga que almenys sigui en castellà l’etiquetat.
· Llei 10/1988 de Televisió Privada. El 20% de les pel·lícules comercials emeses mensualment seran “d’expressió originària espanyola”.
· Llei 11/88 sobre protecció de les topografies dels semiconductors. Obliga el castellà, i si es presenten amb una altra llengua cal que hi hagi la traducció al castellà.
· RD 833/1988 que aprova el Reglament de residus tòxics i perillosos. Obliga almenys la llengua espanyola oficial de l’estat als recipients.
· RD 1122/88 que aprova la norma general d’etiquetatge, presentació i publicitat dels productes alimentaris envasats. Obliga el castellà com a mínim.
· Llei 32/88, de Marques. Obliga el castellà als documents presentats.
· Llei 38/1988 de Demarcació i Planta judicial. El president del Tribunal Superior de Justícia el català només serà un mèrit.
. RD 1231/1988 sobre el transport i comercialització del cafè. Obliga l’etiquetatge en castellà.
· RD 1232/1988 sobre succedanis del cafè. Obliga també el castellà a l’etiquetatge.
· RD 1338/1988 sobre elaboració i venda de l’orxata de xufla. Etiquetatge en castellà obligat.
· RD 1425/1988 sobre productes plàstics destinats a envasar productes alimentaris. Cal que l’etiquetatge sigui en castellà.
· RD 1426/1988 sobre circulació i comerç preparats alimentosos per a règims dietètics. Obligació d’etiquetar-ho en castellà.
· RD 1468/88 que aprova el Reglament d’etiquetatge i presentació de la publicitat de productes industrials destinats a la venda directa als consumidors. Obliga “al menos la lengua española oficial del estado”
· OM de 26 de maig de 1988 sobre models del Registre Civil (defunció i de criatures abortives). Obliga el castellà i tolera el català com acompanyant.
· OM d’11 de juliol de 1988 sobre normativa del calçat. Obliga l’etiquetatge informatiu en castellà.
· OM de 30 de juny de 1988 sobre el comerç del safrà. Etiquetatge obligat en castellà.
· OM 28 de juny de 1988 sobre Aparells d’Elevació i Manutenció de grues-torre desmuntables per a obra. Tot serà almenys en castellà.
· OM de 28 de juny de 1988 sobre aparells de pressió referent a l’aire comprimit. La redacció en castellà serà exigible en el moment final de posar-ho en disposició dels usuaris.
· OM de 5 de desembre de 1988, sobre pinsos simples. Obligat el castellà.
· Llei Orgànica 2/89 processal militar. Obliga el castellà en totes les actuacions judicials. El català caldrà traduir-lo.
· OM de 30 de gener de 1989 sobre comercialització de pinsos compostos. Obliga el castellà als envasos.
· RD 126/1989 sobre comercialització de patates fregides. Obliga el castellà als evasos i retolació dels productes.
· RD 149/1989 sobre pintures, vernissos, tintes d’imprimir, i coles. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
· OM 21 de març de 1989, sobre el porc salat i cansalada viada. Obliga el castellà a l’etiquetat.
· RD 645/1989 sobre pesca i aqüicultura, obliga el castellà a les dades obligatòries de l’etiquetatge.
· OM de 20 juliol de 1989 del Ministeri de Justícia sobre fe de vida, naixement, matrimoni i defunció, obligatòriament en castellà, amb text en català subordinat.
· RD 1066/1989 que ordena les Telecomunicacions. Obliga el castellà a les memòries tècniques.
· RD 1597/89 que aprova el Reglament del Registre Mercantil. Obliga que les inscripcions es facin exclusivament en castellà.
· Llei 21/1990 de 19 de desembre, sobre les assegurances de la vida i assegurances privades.
· Llei 25/1990 del Medicament. Obliga els texts almenys en llengua castellana.
· OM 15 de febrer de 1990, sobre l’etiquetatge d’articles de marroquineria, i viatge.
· OM de 15 de febrer de 1990, sobre la normativa de l’etiquetatge informatiu dels guants.
· RD legislatiu 339/1990, que desenvolupa la llei sobre trànsit, circulació de vehicles i seguretat viària.
· RD 472/1990 de 6 d’abril que regula els disolvents d’extracció utilitzats en l’elaboraciuó dels productes alimentaris.
· RD 668/1990 de 25 de maig, sobre elaboració i comercialització de materials polimèrics en relació als productes alimentaris.
· Llei 7/1991 que crea l’Instituto Cervantes., amb objectius només per l’”espanyol”.
· Llei 30/1991 de 20 de desembre, sobre la redacció dels testaments, obliga el castellà en aquells territoris que no siguin forals.
· OM 3 d’abril de 1991, que regula la distribució i exhibició del material audiovisual, autoritzant només la traducció al castellà.
· RD 162/1991 fabricació i comercialització dels plaguicides. L’etiquetatge obligatori almenys en castellà.
· OM de 14 de juny de 1991, sobre productes fertilitzants. L’etiqueta i l’envàs hauran d’estar redactats almenys en llengua castellana.
· RD 475/1991 sobre productes cosmètics. Obliga el castellà.
· OM del 8 d’abril de 1991, sobre Reglament de seguretat de les Màquines. Obliga almenys en castellà les plaques, instruccions i etiquetes.
· RD 1082/1991 sobre la cura i manteniment de les lents de contacte. Obliga el castellà.
· RD 1109/1991 sobre aliments ultracongelats. Obliga el castellà a les etiquetes.
· RD 1111/1991 sobre els additius alimentaris, obliga el castellà.
· RD 1164/1991 sobre comerç d’aigües de beguda envasades. Obligatori el castellà a les etiquetes.
· RD 1534/1991 sobre circulació i comerç de pastes alimentàries. Obliga el castellà.
· RD 1650/1991 sobre elaboració i venda de sucs de fruita. Obligació de l’etiquetatge en castellà.
· RD 1688/1991 sobre preservatius de cautxú . Als envasos s’obliga almenys la llengua castellana.
· RD 1809/1991 sobre circulació i comerç de preparats alimentaris en règim dietètic. Obligació de fer en castellà l’etiquetatge.
· RD 1810/1991 sobre circulació i comercialització de caramels, xiclets, confits i llaminadures. És obligatori el castellà a l’etiquetatge.
· RD 13/1992, sobre Circulació Urbana i Interurbana, obliga que els senyals siguin “almenys en l’idioma espanyol oficial en tot el territori de l’Estat”.
· RD 15/1992 sobre elaboració i venda de begudes refrescants. Obligació d’envasar-les en castellà.
· RD 212/1992 sobre etiquetatge dels productes alimentaris envasats, que anul·la el RD 1122/88. Obliga que necessàriament almenys estigui en llengua espanyola oficial de l’Estat.
· RD 510/1992 que regula l’etiquetat dels productes del tabac. Obliga el castellà i tolera el català subsidiàriament.
· RD 930/1992 sobre propietats nutritives dels productes alimentaris. Obligació d’etiquetatr-ho en castellà.
· RD1408/1992 sobre preparats per a lactants. Obligació d’etiquetat en castellà.
· RD1436/1992 sobre carns picades i carns en trossos. Obligació d’utilitzar almenys el castellà.
· Llei 30/1992 sobre Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. La llengua dels procediments tramitats per l’Administració de l’Estat seran en castellà. Es pot utilitzar el català només als escrits que s’hi adrecin.
· OM 12 de juny 1992, que regula les proves d’aptitud per a l’accés a les facultats i Col·legis universitaris. Les proves només en espanyol.
· RD 19/1993 de mesures urgents per a la cinematografia, que imposa quotes pel cinema en versió doblada, i amb sancions pertinents.
· RD 308/1993 sobre comercialització dels mol·luscs bivalves vius. Obliga el castellà a l’etiquetat.
· RD 349/1993 sobre comercialització de lleixius. Etiquetatge, presentació i publicitat en castellà.
· RD 479/1993 regula els radiofàrmacs d’ús humà. Els prospectes si res més no seran en castellà.
· RD 731/1993 sobre provisió de llocs de treball pels funcionaris de l’Administració Local amb habilitació de caire nacional. Obliga el castellà, i atorga punts de mèrit pel català.
· RD 1078/1993 que aprova el Reglament sobre envasat i etiquetat dels preparats perillosos. Obliga el castellà, així: “al menos en la lengua española oficial del Estado”.
· RD 1904/1993 sobre producció i comercialització de productes carnis i d’altres determinats productes d’origen animal. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
· RD 2070/1993 que aprova el reglament tècnico-sanitari dels vinagres. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
· RD 2236/1993 que regula l’etiquetat i el prospecte dels medicaments d’ús humà. Obliga que almenys en la llengua espanyola oficial de l’Estat.
· RD 124/1994 que regula l’equitatge i la informació referent al consum d’energia i altres recursos dels aparells d’ús domèstic. Imposa el castellà.
· OM de 4 de juliol de 1994 sobre utilització i comercialització d’enzims, microorganismes i els seus preparats en l’alimentació animal. Obliga que en totes les indicacions almenys sigui utilitzada la llengua castellana.
· RD 1185/1994 sobre l’etiquetatge dels productes del tabac distints de les cigarretes. Obliga el castellà i admet altres llengües.
· RD 1679/1994 sobre condicions sanitàries a la producció i comercialització de llet crua, llet tractada tèrmicament i productes lactis. Obliga el castellà a l’etiquetatge i als certificats sanitaris.
· OM 10 d’octubre de 1994 sobre control i certificació de llavors i plantes de viver. Obliga el castellà a les indicacions obligatòries.
· RD 2163/1994 sobre comercialització i i autorització de productes fitosanitaris. Obliga el castellà a les etiquetes.
· RD 2208/1994 que regula els medicaments homeopàtics d’ús humà de fabricació industrial. Obliga expressament la llengua castellana a les etiquetes.
· RD 2549/1994 sobre el reglament dels aparells de pressió, referent a generadors d’aerosols. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
· Resolució 9 de gener de 1995 del Ministeri de Cultura, que fa ajudes a la creació de guions cinematogràfics. Obliga a presentar-los en castellà, fins i tot en aquells que siguin redactats en una altra llengua espanyola.
· Llei 30/1995 d’Ordenació i Supervisió de les Assegurances Privades. Obliga que les pòlisses han d’estar en castellà.
· RD 53/1995 sobre circulació i comercialització de la cervesa i del malt líquid. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
· RD 109/1995 sobre els medicaments veterinaris. Obliga el castellà als prospectes.
· RD 110/1995 sobre medicaments homeopàtics veterinaris. Obliga el castellà igual que a la norma anterior.
· RD 157/1995 sobre pinsos medicamentosos. Obliga l’etiquetatge almenys en la llengua espanyola oficial de l’Estat.
· RD 733/1995 sobre expedició de títols acadèmics i professionals corresponents als ensenyaments establerts en la Llei Orgànica 1/1990. Obliga que siguin en castellà.
· RD 929/1995 de 9 de juny sobre el reglament del control de les plantes de viver.
· OM de 6 de setembre de 1995 sobre la Norma General de Qualitat per a la llet pasteuritzada destinada al mercat interior. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
· Ordre de 6 de setembre de 1995 sobre la Norma General de Qualitat per a llet concentrada destinada al mercat interior. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
· RD 1718/1995 de 27 d’octubre sobre l’etiquetatge dels materials dels components principals del calçat.
· RD 1787/1996 de 19 de juliol, que aprova el reglament dels equips de telecomunicació.
· RD 1784/1996 de 19 de juliol, que aprova el reglament del Registre Mercantil, obliga les inscripcions registrals en castellà.
Aleshores us creurem.
VAMOS A VER, por ENESIMA VEZ, la responsabilidad en la legislacion de la lengua catalana DEPENDE EN EXCLUSIVA DEL LEGISLADOR AUTONOMICO.
tu eres lerdo? subnormal? o directamente no entiendes el castellano?
El TC lo ha dicho bien claro, y esta es la 4rta vez que te pego lo que la legislacion española dice:
———————————————————
Deberias dejar de mentir, pag 60 de la reciente sentencia del TC (antecedente 23 y siguientes), sobre el EAC, CITO
“[…] la competencia para la REGULACION, USOS y efectos de la COOFICIALIDAD corresponde a las comunidades autonomas, y que es inevitable que el ejercicio de esta competencia incida sobre otros titulos estatales, aunque esta incidencia NO suponga sustitucion sino EJERCICIO COMPATIBLE con la distribucion competencial en otras materias.”
y siguientes.
ademas se señala:
“el articulo 3.2 de la CE, despues de admitir la cooficialidad linguistica en distintas partes del territorio, remite su REGULACION CONCRETA a las RESPECTIVAS NORMAS ESTATUTARIAS, quedando el legislador estatuyente expresamente HABILITADO para articular la adecuada respuesta normativa. Esta habilitacion implicaria, por la pluralidad de sus destinatarios, la inexistencia de un modelo uniforme sobre el alcance y efectos de la cooficialidad. Ciertamente, en los primeros textos estatutarios la regulacion habria sido un tanto INCOMPLETA, procediendose a la simple declaracion de oficialidad de la lengua propia y poniendose el acento en la funcion de fomento para lograr su normalizacion. Asi se pareciaria en el art. 3 del estatuto de 1979, donde se expresa la voluntad de llegar a un trato igualitario de las dos lenguas oficiales en lo que se refiere a derechos y obligaciones de los catalanes. AHORA BIEN, esta aspiracion no podria posponerse indefinidamente. en concreto, no podria ser identica la regulacion cuando, segun los datos del anuario estadistico de cataluña referidos a 2006, el catalan es entendido por el 94,48 % de la poblacion residente en cataluña. Por ello, el estatuyente de 2006 habria considerado llegado el momento politicamente oportuno de proclamar la igualdad juridica de las 2 lenguas oficiales, sin discriminacion para ninguna de ellas”.
———————————————————
La responsabilidad de legislar el castellano es del estado que lo hace para todos los españoles.
La responsabilidad de legislar cualquier otra lengua oficial ES EN EXCLUSIVA de la comunidad autonoma, ES DECIR, en el caso de cataluña de los politicos autonomicos de aqui.
evidentemente han de cumplir LOS MINIMOS que e stablece la constitucion, esto es: que no es ni MAS ni MENOS que el castellano. CUALQUIER intento por sobrepasar y hacer del catalan algo exclusivo, esta fuera de la ley.
Por lo demas, si no te gusta la legislacion actual, QUEJATE A los incompetentes que tenemos de politicos catalanes, que no saben hacer su trabajo como dios manda
JM
Te respondo en castellano porque tengo la impresión de que has entendido algunas de mis opiniones.
1) Creo que no te has enterado del caso peruano. Allí lo que ha pasado simplemente es que los políticos han puesto por razones populistas al quechua y otras lenguas como oficiales en la constitución sin que ello signifique ningúna diferencia a si no estuvieran.
Era un ejemplo para demostrar que el hecho de que haya dos lenguas oficiales en un estado no significa que tengan que tener igual tratamiento jurídico. En Perú, TODO está en castellano y NADA en las lenguas indígenas. (creo que hay algún plan piloto de redactar libros para el quechua como asignatura).
2) El tema de la historia me preocupa bastante poco (como demócrata creo que el derecho a la autodeterminación no tiene nada que ver con las voluntades de los reyes o condes medievales) pero, a modo de curiosidad, supongo que sabes que el imperio espanyol basó su colonización en la figura de los virreyes. Alguna vez te has parado a mirar la lista de virreyes. Puedes consultarla en wikipedia: http://es.wikipedia.org/wiki/Virrey
Si había virreyes en México, Perú, Nueva Granada, Aragón, Catalunya, Navarra ,Valencia,Nápoles ,Portugal ,Virrey de Sicilia y Cerdeña.
Será casualidad pero la situación de Catalunya y otros territorios de la Corona de Catalunya i Aragón no era la de los territorios espanyoles sino la de territorios colonizados que se han acabado independizando con el paso de los años.
Esto no concuerda con una espanya unida desde hace 500 años. Pero, pelillos a la mar!!!
3) Puede que justamente por prepotencia no te hayas leído el artículo de la wikipedia. Si lo hubieras hecho, verías que lo que describe no es el castellano que hablan los castellanoparlantes en Catalunya como lengua materna, sino el que usamos como segunda lengua los catalanoparlantes.
Supongo que todo el mundo sabe quienes decimos “Madrit”,Velarizamos la L (un mexicano entendió la L de mi nombre como una O en cierta ocasión!!) o sonorizamos la z intervocálica.
Si somos los catalanoparlantes. Pero esto no és una lengua natural, sino una lengua pronunciada con muchas interferencias Es como el espanyol que hablan los franceses. No és una varietat nueva, sino un castellano defectuoso.
El dia que los castellanoparlantes de Catalunya usen una misma variedad que se pase de padres a hijos con canvios minimos y que varie de pueblo en pueblo, si que habla “castellano de Catalunya”
Para decirlo de una manera más científica. CATALUNYA NO FORMA PARTE DEL DOMINIO LINGÜÍSTICO CASTELLANO (todavía), i eso no tiene que ver con la cantidad de personas que lo hablen sino con las cualidades que tenga este castellano.
Para que veas que no baso mi opinión en una idea personal ni en una página de wikipedia que usa un libro de 2º de eso o bachillerato como bibliografia, te pongo un link con los DOMINIOS lingüísticos de las lenguas romànicas. Pertenece a un proyecto descriptivo que realizan decenas de universidades de los estados con lenguas romances. Incluyendo un puñado de universidades espanyolas.
http://w3.u-grenoble3.fr/dialecto/AMPER/demo.htm
http://w3.u-grenoble3.fr/dialecto/A....artnrs.htm
Por más que se niegue la unidad del catalán o su carácter própio de Catalunya, la comunidad científica e intelectual mundial pasa de esas opiniones como de la de los testigos de Jehova que niegan la evolución.
Doncs jo et canviava totes aquestes lleis anecdòtiques sobre les patates fregides, la cansalada, la marroquineria etc. , per poder escollir la llengua d’escolarització dels meus fills, o segur que els inmigrants també ho farien si poguessin escollir aprendre Català o Castellà en arribar a Catalunya. De fet no se molt bé com apliquen aquestes lleis que llistes, per que per exemple el transport public es tot en català, al super cada cop veig més productes etiquetats en català etc. Acceptaries el canvi ?
El dia que los castellanoparlantes de Catalunya usen una misma variedad que se pase de padres a hijos con canvios minimos y que varie de pueblo en pueblo, si que habla “castellano de Catalunya”
efectivamente fande,
el dia que los catalanoparlantes de cataluña usen una misma variedad que se pase de padres a hijos con cambios minimos y que varie de pueblo en pueblo, si que habra “catalan de cataluña”.
Por cierto:
Sabes quien fue cervantes? Este tio dijo que el castellano de barcelona era el mas bonito de españa. (un tio que vivio en el siglo 16.).
Por cierto. debes de saber, que para mi, los castellanos y los madrileños tienen acento. Pero no los catalanes bilingues. Tu, hablas de los catalanes monolingues los cuales al no usar casi nunca el castellano, lo tienen “acatalanado”. Que es como comparar el acento castellano que puede tener un portugues o un italiano cuando todavia no dominan el castellano.
hay gente que niega la unidad de la lengua catalana. Y hay gente que niega que exista un castellano catalan. Paradojico es que tu veas uno y no el otro. Como siempre digo: tu triple rasero es tan caracteristico que se te distingue a leguas.
Sigue tapandote los oidos. La realidad siempre te va a sobrepasar.
“Vito” he ojeado la lista de decretos que has colgado y, por los ámbitos sobre los que aplican, me parecen superfluos e intrascendentes para el catalán. Aún y así, veo muy justo y legítimo que se exija que esas regulaciones se ajusten también al catalàn. De hecho es lo que queremos todos: igualdad. En cambio, como dicen por arriba, el castellano se ve discriminado en puntos muchísimo mas importantes, como la educación.
“El problema és la semàntica” disculpa, pero cada vez estas más perdida:
1-” … por razones populistas al quechua y otras lenguas como oficiales …”
Si el Castellano es una lengua cooficial en Catalunya no es por decisiones populistas, sino porque estamos en España desde hace ya muchiiiisimos años ( por más que te hayan engañado y dicho lo contrario ), y ademas aquí es una lengua mayoritaria. Por ello, en su momento, para no discriminar a ningún colectivo, ambas se hicieron lenguas oficiales.
2-“El tema de la historia me preocupa bastante poco”
Esta clarísimo que no te preocupa, porque te la inventas y la usas a tu antojo para justificar las mentiras que te han inculcado.
3-“lo que describe no es el castellano que hablan los castellanoparlantes en Catalunya como lengua materna, sino el que usamos como segunda lengua los catalanoparlantes.”
Otra vez demuestras problemas de comprensión lectora ( supongo que tiene algo que ver con tu seudónimo ). Repito: la modalidad del castellano en territorios catalanófonos, que tu decias que no existia, es la variedad lingüística del castellano hablada en los territorios catalanoparlantes y caracterizada en parte por el resultado del contacto de esta variedad con el idioma catalán en las regiones donde éste último comparte área lingüística con el castellano. Luego dice: este contacto se ve FOMENTADO por el hecho de que, la práctica totalidad y en mayor o menor medida, los catalanohablantes en dichas regiones son bilingües catalán-castellano. Es decir, para que lo entiendas: la modalidad del castellano en Cataluña es la variedad lingüistica del castellano que se habla en Cataluña. Y la parte que no has entendido es que: la mayoría de catalanoparlantes hablan también castellano y el contacto entre estos catalanoparlantes y los castellanohablantes es lo que ha favorecido la aparición de esta variedad. Es decir, no es el castellano que hablamos los catalanoparlantes, sino el castellano que se habla en Catalunya. Lo demás es cosecha tuya.
4-“… ni en una página de wikipedia… ”
Si he puesto una página de wikipedia es por que suele ser clara y directa en sus explicaciones y sin motivaciones políticas. Ademas me hubiese sido mucho más fácil buscar una página a dedo en Google que me diera la razón como creo has hecho tu. Pero como suele suceder con vosotros, cuando un medio no os da la razón, no vale para nada.
En fin yo doy finalizado el tema pq no lleva a ninguna parte. Ahí cada cual.