RevistaWeb
‘La hipótesis de que los distribuidores acepten el sistema de cuotas que se plantea es remota; pero que acepten pagarlo, eso sí que entra de lleno en la más psicodélica ensoñación catalana’
[&hellip
Arcadi Espada, escritor y periodista, el 3 de febrero de 2010 en El Mundo:
‘En el fondo no hay mayor novedad: un Gobierno que una vez más pretende que varíe el estatus de una lengua. Mediante la intervención política y mediante la intervención económica, desde luego. Porque la hipótesis de que los distribuidores acepten el sistema de cuotas que se plantea es remota; pero que acepten pagarlo, eso sí que entra de lleno en la más psicodélica ensoñación catalana. El asunto cinematógrafo encierra, por último, una bella reflexión sobre las relaciones entre lengua y cultura en Cataluña. Imaginemos, ¡catalanes al fin!, el escenario de una Cataluña cinematógrafa donde a cada película en castellano le correspondería (por cuota) otra en catalán. Hermoso edén… donde al cabo del año se proyectarían la mitad de las películas actuales, aumentando gravemente la proporción de las banales.
Cada día más catalanes y más burros. Quod erat demonstradum’.
10 Comments en “‘La hipótesis de que los distribuidores acepten el sistema de cuotas que se plantea es remota; pero que acepten pagarlo, eso sí que entra de lleno en la más psicodélica ensoñación catalana’”
Lo último LVdB
Evidentemente que los anticatalanes, en Cataluña, son cuatro y el gato. Por eso es un misterio que algunos dediquen tantísimas horas y energías a satanizar a este supuesto enemigo, que en realidad no representa absolutamente ningún peligro para ellos.
El probla dels anticatalans a Catalunya és insignificant. El problema és que els mateixos que aquí son extraparlamentaris o mai tindràn poder, a espanya poden tenir majoria absoluta, posar jutges o negociar amb altres estats on aterren els avions que han de portar els passatgers catalans a la Xina.
Aquest és el perill. Els catalans estem sotmesos a una colla que ens vol fotre i aquí tenen complices que els ajuden.
El PP y el PSOE, únicos partidos con posibilidad de obtener mayoría absoluta en España hoy por hoy, ya la han tenido, y no han cometido grandes tropelías contra Cataluña o su autogobierno.
Por otro lado, si el auténtico peligro lo representan ellos, no entiendo por qué algunos se dedican a criminalizar mucho más a la minoría que en Cataluña osa protestar contra alguna ley que a los grandes partidos.
Bueno, no nos engañemos, sí que lo entiendo. Digamos que todo ese rollo de “estem sotmesos” y demás no es más que una excusa para someter al disidente interno. No es una estrategia novedosa. Siempre se ha hecho así.
Interesante película, Fanderubios. YO ayer ví Sherlock Holmes y me pareció un poco aburrida…
El que fa despreciables als anticatalans de Catalunya és que, amb excepcions, no accepten que siguin les urnes les que decideixin quina política s’ha d’aplicar.
La seva tècnica consisteix a , allà on perden, pegar una patada al taulell, i tractar d’arrebatar el poder legislatiu al guanyador, amb recursos a un arbitre que ha sigut ficat a dit per ells mateixos.
Son com un club de futbol que després de perdre TOTS els partits durant 30 anys, recorregués cada partit als despatxos i federacions on a base d’influencies poguessin guanyar la metitat de les copes.
Només cal mirar aquesta pàgina. Encara estic per veure algú que digui que discrepa de la política lingüística catalana, però que accepta que s’apliqui fins que els opositors tingui majoria.
Ni una sola persona!!!
Fan de Rubianes, eso es como exigirte a ti que aceptes la españolidad de Cataluña hasta que una mayoría decida lo contrario.
Nadie está llamando a la desobediencia civil; simplemente se protesta contra leyes que se consideran injustas, sea cual sea su origen. El derecho a protestar contra un gobierno democrático forma parte indisociable de la democracia.
Volviendo a mi duda existencial, entiendo que te parezcan despreciables, pero no entiendo que estés obsesionado con ellos, cuando en teoría tus “enemigos” reales son personas e instituciones que están fuera de Cataluña.
Me da un poco la impresión de que te ensañas con los más débiles. Eso no es muy noble, que digamos.
És que jo ja accepto que Catalunya formi part de l’estat espanyol fins que hi hagi una majoria que proclami la independendència. Fins fa molt poc, sempre he defensat que el pas previ a la independència ha de ser un referendum.
No és el mateix el dret a protestar contra un govern democràtic que intentar torçar la voluntat d’aquest govern a base de negar el seu caracter democràtic.
Ningú està obssessionat amb ningú. Jo em limito a dir la meva, com tothom en aquest pamplet es permet fer.
Sempre he despreciat als que denuncien “tongo” i “falta de democràcia” per amagar el seu fracàs a les urnes. I si el que fan és demanar ajuda “al primo de zumosol”, emcara em semblen més despreciables.
A mi no m’agrada gens la victòria del pp a Galiza, però penso que aquesta victòria els legitima per dirigir la política lingüística gallega.
Només demano ell mateix respecte per la meva ideologia, que jo tinc per la seva.
No és el mateix el dret a protestar contra un govern democràtic que intentar torçar la voluntat d’aquest govern a base de negar el seu caracter democràtic.
Mira, eso me recuerda mucho lo que se está haciendo con el Tribunal Constitucional.
Fande, todas las protestas contra el gobierno intentan “torcer su voluntad”. Que yo sepa nadie protesta contra el gobierno con la esperanza de que todo siga igual.
¿Primo de zumosol? Me parece que el gobierno de España no les hace el menor caso a quienes protestan contra las leyes de persecución lingüística. Creo que no existe tal primo de zumosol en este caso.
Ningú està obssessionat amb ningú. Jo em limito a dir la meva
La segunda frase no implica la primera. Tal vez no estés obsesionado, pero tu actitud, tu insistencia y los calificativos que eliges parecen indicar lo contrario.
No totes les coses que s’assemblen son idèntiques. No s’ha de confondre “bou” amb “bèstia grossa”.
No és el mateix voler “torcer la voluntat d’un govern” que voler “torçar la voluntat d’aun govern a base de negar el seu caracter democràtic”.
Em sembla legítim fer-ho amb manifestacions, recollides de signatures o articles de diari. No em sembla bé fer-ho a base de denunciar un inexistent “tongo” ni una inexistent “violació dels drets humans”.
A Catalunya hi han una democràcia vigilada per espanya desde fa 30 anys. És el tribunal suprem espanyol el que autoritza a presentar o no a les candidatures, tots els partits poden presentar observadors a l’escrutini i impugnar els resultats.
Quasi totes lleis de la Generalitat s’han recorregut durant 30 anys al CONSTITUCIONAL i s’han acceptat les sentencias.
Fins i tot,durant 30 anys s’ha pogut recorrer cada norma o sentència al tribuanal d’Estrasburg.
Això converteix a la Generalitat en una administració democràtica homologable perfectament a qualsevol altre de l’estat o d’Europa.
Davant d’això, els perdedors, comencen a dir que aquí hi ha una dictadura, una persecució i no hi ha democràcia.
El cas del constitucional és completament diferent. El que ha fet no és homologable amb el que es considera democràtic arreu del mon.
Per començar és un tribunal depenent del poder politic que nomena els seus membres i que obeiexen d’uma manera prevaricadora a qui els ha ficat.
D’altra banda, ara mateix el tribunal no té quorum, perque segons la mateixa constitució una bona part d’ells han superat el perióde que tenen per dictar lleis.
Això fa que sigui una tercera càmara on el pp té majoria absoluta degut a la prevaricació dels seus membres.
Una última cosa. La cosa que pot fer-me semblar que participo més que altres membres en aquest blog és la mania de MAI canviar el meu nick, mentre que els altres van sortint i desapareixent com a bolets.
De tota manera em sembla irrellevant les raons per les que cadascú participa en una discusió, el que importa son els arguments, si n’hi ha.
Con solo ver el tiempo que dedica fanderrubianes a este espacio ya se ve que algo no anda bien en su cabeza. Es obsesivo. Busque ayuda.