Cataluña
Los niños catalanes leen habitualmente más libros en castellano que en catalán
[&hellip
martes, 16 de diciembre de 2008 | 11:43
Un estudio del Gremio de Editores de Cataluña revela que el 37,2% de los libros consumidos habitualmente por los niños de entre 10 y 13 años son en catalán, mientras que el 62,7% restante son libros en castellano, si bien, el 90% de los niños domina el catalán, según ha informado este lunes El Punt.
7 Comments en “Los niños catalanes leen habitualmente más libros en castellano que en catalán”
NOTA: Sean respetuosos con sus comentarios. Se borrarán los comentarios cuyo contenido o enlaces puedan ser considerados difamatorios, vejatorios o insultantes. Recuerden siempre que las formas importan y que hay muchas formas de decir lo mismo. Gracias por participar.
Lo último LVdB
Siempre queda la opción de SANCIONAR a los niños catalanes que se les enganche con un libro en castellano en las manos…..je je je…..
Ay ¡ Sr Carod…. qué vida más triste la suya ¡ Y qué miserable es su política ¡
Però que no deien que el castellà estava perseguit i el català imposat? Ara resulta que els nens catalans llegeixen més en castellà? Sempre m’ha sorprès veure a certs sectors com els d’aquest suposats bilingüistes treure a la llum realitats que no fan més que desmuntar la seva pròpia estrategia de denuncia d’una suposada persecució del castellà i imposició del català.
Ferran, leer, ir al cine, ver otras cadenas de TV, es lo único que nos dejan elegir los políticos nacionalistas – de momento – el catalán es cada vez algo más antipático, por estar impuesto
Eso que salen ganando nuestros niños.A ver si se enteran los integristas lingüísticos del tripartito de que en Cataluña hay algo más allá de SU lengua y de SU cultura y de SU ombligo.
Helena, i el castellà es antipàtic a Madrid o Andalucia per estar imposat?
Ferran,
El castellà està proscrit del sistema públic d´ensenyament i per extensió de l´espai públic de la Generalitat: de 30 hores lectives que té un nen a escola, 28 són en català i 2 en castellà. D´això se´n diu proscripció, per bé que legal, d´una llengua de Catalunya que a més és oficial. Aquesta discriminació és un fet irrebatible, defensada i lloada pels maulets mediàtics i els intel-lectuals del capçalera del nacionalisme com ara Toni Soler, Benet Joan o la Sra. Clara Simó, entre d´altres.
Proscripció legal no és el mateix que prohibició legal, ja que això fóra jurídicament inviable: no es pot prohibir vendre llibres en castellà ni es pot obligar La Vanguardia, posem per cas, a que estigui escrita només en català.
El que molts denunciem és que amb els diners de tots, nacionalistes o no, una part de la realitat lingüística catalana estigui proscrita; el que denunciem és la diglòssia a què es condemna els nens que parlen habitualment castellà a casa seva (i que no són pocs): aquests nens veuen com el castellà queda assimilat a una llengua estrangera digna de ser usada només a l´àmbit domèstic i apresa al pati o mirant la TV.
Per últim, aquestes dades no desmenteixen, sinó que corroboren l´aberració que suposa la immersió lingüística obligatòria, perquè, i aquí està la mare dels ous, quan la gent pot triar, tria el que vol i sovint tria continguts escrits en castellà. Per què doncs, allò que és normal al carrer no pot ser normal a l´escola pagada per tots?
Jajajajajaja……..