63 Comments en “Ofensiva contra el etiquetado en castellano”

1. laia - miércoles, 9 de junio de 2010 a las 00:06

   Creo que lo mejor de lo mejor es lo de los compis latinos de Baleares.
   Bajo el lema “si no lo entiendes no lo compres”, se quedan en las estanterías todos los productos identificados en lenguas superfluas.
   Creo que es lo mejor para la salud (vaya Vd a saber que puede haber tras una etiqueta donde ponga “blat de moro”).

2. Vlto_ - miércoles, 9 de junio de 2010 a las 00:14

   RD1011/81 Reglamentació sobre la comercialització de greixos comestibles. Obliga l’etiquetatge en espanyol.
   · RD 334/82, que regula l’ús del castellà a la xarxa viària, als transports públics i passos fronterers.
   · RD308/83, reglament sanitari dels olis vegetals que obliga el castellà.
   · RD 2872/83, sobre Reglament de Girs Postals i telegràfics, obliga els impresos en llengua castellana.
   · RD1521/84 sobre reglamentació tècnico-sanitària dels productes de pesca, les etiquetes obligatòriament en idioma espanyol.
   · Llei 30/1984, sobre Mesures de Reforma de la Funció Pública, obliga tàcitament el coneixement del castellà als opositors i concursants.
   · RD 1915/84 sobre reglamentació d’escorxadors de conills i enmagatzament i distribució de la carn. Obliga l’etiquetatge en llengua espanyola oficial de l’Estat.
   · RD 2223/1984 que aprova el Reglament General d’Ingrés del Personal al Servei de l’Administrtació de l’Estat, obliga tàcitament el castellà, i oblida absolutament el coneixement del català a les convocatòries.
   · Ordre Ministerial 29 de març de 1984 que aprova la norma de qualitat per a préssecs amb destinació al mercat interior.
   · RD 179/85 que reglamenta els escorxadors d’aviram i comercialització de la carn. Les etiquetes s’han de redactar obligatòriament en la llengua espanyola oficial de l’Estat.
   · Llei Orgànica 6/85 del Poder Judicial obliga la llengua castellana en tots els procediments judicials. Tolera amb condicions dins del territori català la llengua catalana.
   · RD 1348/85 sobre el reglament d’ordenament de les assegurances privades. Obliga el castellà per la presentació de la documentació administrativa.
   · O. M. de 29 de maig de 1985 aprova normes per a albercocs destinats als mercat interior.
   · OM 19 d’agost de 1985, sobre norma reguladora per al comerç exterior de cols xineses.
   · OM 23 de setembre de 1985 sobre etiquetatge dels productes de pelleteria.
   · OM de 15 d’octubre de 1985 sobre Norma de Qualitat per al musclo, cloïsses i escopinyes en conserva.
   · OM de 15 de novembre de 1985 sobre etiquetatge de peres, pomes i raïm. Obliga el castellà.
   · RD 2216/1985 sobre envasat i etiquetatge de substàncies considerades nocives i perilloses. Obliga el castellà.
   · RD 2374/1985 sobre especificacions tècniques de les centrals telefòniques privades. Obliga el castellà.
   · RD 2323/1985 sobre reglamentació per elaborar, emmagatzemar i transport dels succedanis de cafè.
   · RD 2379/1985 de 20 de novembre sobre els aparells receptors de televisió.
   · RD 2706/1985 sobre autòmats programables industrials, és obligatori que els subministradors i fabricants tinguin els catàlegs en castellà.
   · OM 14 de gener de 1986 sobre normes de qualitat de la carn picada de vaquí, oví i porcí. Recorda l’etiquetatge del decret 2058/82
   · Llei 11/86 de Patents obliga el castellà a la documentació presentada.
   . OM de 24 de març de 1986, sobre l’etiquetatge dels alls i apis, obliga “al menos” la llengua espanyola.
   · RD 1070/1986, sobre terminals telèfònics i mòdems, obliga el castellà en la documentació.
   · OM 29 d’octubre de 1986, sobre normes de qualitat de la patata, obliga l’ús del castellà a les etiquetes.
   · OM de 29 d’octubre de 1986, sobre les tripes naturals amb destinació al mercat interior, obliga l’etiquetatge en castellà.
   · OM de 29 d’octubre de 1986, sobre la cansalada i la cansalada viada, obliga el castellà a les etiquetes.
   · RD legislatiu 1257/1986 de 13 de juny, per adaptació de la llei 3/1980 a les normes de la CEE en matèria cinematogràfica.
   · RD 1495/1986 que aprova el Reglament de Seguretat a les Màquines. Obliga que les instruccions estiguin “almenys en castellà”.
   · RD 2003/86, aprova el Reglament Orgànic dels Cossos d’Oficials, Auxiliars i Agents de l’Administració de Justícia. Exigeix el castellà i només atorga 6 anys d’antiguitat al coneixement del català.
   · RD 2551/1986, sobre elaboració i comercialització de l’oli de pinyola refinat, obliga l’etiquetatge en castellà.
   · RD928/1987 relatiu a l’etiquetatge dels productes tèxtils. Obliga el castellà.
   · RD 1094/1987 de 26 de juny. Reglamentació sobre elaboració i comercialització de cereals.
   · RD 1261/1987 de 11 de setembre sobre reglamentació de la elaboració, fabricació i comercialització dels sucres destinats al cos humà.
   · RD 1174/87 regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració Local. Per resolució de 14 de desembre de 1987, superat el coneixement del castellà, podrà examinar-se de català però només com a mèrit.
   · OM 1 de juliol de 1987, que aprova la norma de qualitat del iogurt, obliga el castellà.
   · RD 1261/1987 que aprova la reglamentació tècnico-sanitària dels sucres destinats al consum humà. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
   · RD 1453/1987 que aprova el reglament de neteja, conservació i tenyida de tèxtils, cuiros i pells. Obliga que la informació sigui “almenys en castellà”.
   · Decret 1496/87 de l’obtenció, l’expedició i homologació de títols universitaris. Obliga la llengua castellana. Subsidiàriament permet la llengua catalana.
   · OM de 23 i 27 de novembre de 1987, que regulen els plàtans i nespres respectivament. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
   · RD 58/88 sobre protecció dels drets del consumidor als serveis de reparació d’aparells d’ús domèstic. Obliga que “al menos en castellano”.
   · RD 197/1988 de 22 de febrer sobre fabricació i tràfic d’objectes elaborats amb metalls preciosos.
   · RD 192/1988 de 4 de març, sobre la venda i ús del tabac per protegir la salut.
   · RD 429/88 que aprova el Reglament Orgànic del Cos de Secretaris Judicials. Obliga el coneixement del castellà, i només atorga 6 anys d’antiguitat pel coneixement del català.
   · OM de 6 de febrer de 1988 sobre certificacions dels reproductors bovins de raça pura.
   · OM de 28 de març de 1988 que aprova les normes de les caseïnes i els caseïnats alimentaris. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
   · RD 349/88 sobre la reglamentació tècnico-sanitària de productes cosmètics. Imposa l’ús de la llengua espanyola oficial de l’Estat.
   · RD 472/1988 sobre generació d’areosols. Obliga que almenys sigui en castellà l’etiquetat.
   · Llei 10/1988 de Televisió Privada. El 20% de les pel·lícules comercials emeses mensualment seran “d’expressió originària espanyola”.
   · Llei 11/88 sobre protecció de les topografies dels semiconductors. Obliga el castellà, i si es presenten amb una altra llengua cal que hi hagi la traducció al castellà.
   · RD 833/1988 que aprova el Reglament de residus tòxics i perillosos. Obliga almenys la llengua espanyola oficial de l’estat als recipients.
   · RD 1122/88 que aprova la norma general d’etiquetatge, presentació i publicitat dels productes alimentaris envasats. Obliga el castellà com a mínim.
   · Llei 32/88, de Marques. Obliga el castellà als documents presentats.
   · Llei 38/1988 de Demarcació i Planta judicial. El president del Tribunal Superior de Justícia el català només serà un mèrit.
   . RD 1231/1988 sobre el transport i comercialització del cafè. Obliga l’etiquetatge en castellà.
   · RD 1232/1988 sobre succedanis del cafè. Obliga també el castellà a l’etiquetatge.
   · RD 1338/1988 sobre elaboració i venda de l’orxata de xufla. Etiquetatge en castellà obligat.
   · RD 1425/1988 sobre productes plàstics destinats a envasar productes alimentaris. Cal que l’etiquetatge sigui en castellà.
   · RD 1426/1988 sobre circulació i comerç preparats alimentosos per a règims dietètics. Obligació d’etiquetar-ho en castellà.
   · RD 1468/88 que aprova el Reglament d’etiquetatge i presentació de la publicitat de productes industrials destinats a la venda directa als consumidors. Obliga “al menos la lengua española oficial del estado”
   · OM de 26 de maig de 1988 sobre models del Registre Civil (defunció i de criatures abortives). Obliga el castellà i tolera el català com acompanyant.
   · OM d’11 de juliol de 1988 sobre normativa del calçat. Obliga l’etiquetatge informatiu en castellà.
   · OM de 30 de juny de 1988 sobre el comerç del safrà. Etiquetatge obligat en castellà.
   · OM 28 de juny de 1988 sobre Aparells d’Elevació i Manutenció de grues-torre desmuntables per a obra. Tot serà almenys en castellà.
   · OM de 28 de juny de 1988 sobre aparells de pressió referent a l’aire comprimit. La redacció en castellà serà exigible en el moment final de posar-ho en disposició dels usuaris.
   · OM de 5 de desembre de 1988, sobre pinsos simples. Obligat el castellà.
   · Llei Orgànica 2/89 processal militar. Obliga el castellà en totes les actuacions judicials. El català caldrà traduir-lo.
   · OM de 30 de gener de 1989 sobre comercialització de pinsos compostos. Obliga el castellà als envasos.
   · RD 126/1989 sobre comercialització de patates fregides. Obliga el castellà als evasos i retolació dels productes.
   · RD 149/1989 sobre pintures, vernissos, tintes d’imprimir, i coles. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
   · OM 21 de març de 1989, sobre el porc salat i cansalada viada. Obliga el castellà a l’etiquetat.
   · RD 645/1989 sobre pesca i aqüicultura, obliga el castellà a les dades obligatòries de l’etiquetatge.
   · OM de 20 juliol de 1989 del Ministeri de Justícia sobre fe de vida, naixement, matrimoni i defunció, obligatòriament en castellà, amb text en català subordinat.
   · RD 1066/1989 que ordena les Telecomunicacions. Obliga el castellà a les memòries tècniques.
   · RD 1597/89 que aprova el Reglament del Registre Mercantil. Obliga que les inscripcions es facin exclusivament en castellà.
   · Llei 21/1990 de 19 de desembre, sobre les assegurances de la vida i assegurances privades.
   · Llei 25/1990 del Medicament. Obliga els texts almenys en llengua castellana.
   · OM 15 de febrer de 1990, sobre l’etiquetatge d’articles de marroquineria, i viatge.
   · OM de 15 de febrer de 1990, sobre la normativa de l’etiquetatge informatiu dels guants.
   · RD legislatiu 339/1990, que desenvolupa la llei sobre trànsit, circulació de vehicles i seguretat viària.
   · RD 472/1990 de 6 d’abril que regula els disolvents d’extracció utilitzats en l’elaboraciuó dels productes alimentaris.
   · RD 668/1990 de 25 de maig, sobre elaboració i comercialització de materials polimèrics en relació als productes alimentaris.
   · Llei 7/1991 que crea l’Instituto Cervantes., amb objectius només per l'”espanyol”.
   · Llei 30/1991 de 20 de desembre, sobre la redacció dels testaments, obliga el castellà en aquells territoris que no siguin forals.
   · OM 3 d’abril de 1991, que regula la distribució i exhibició del material audiovisual, autoritzant només la traducció al castellà.
   · RD 162/1991 fabricació i comercialització dels plaguicides. L’etiquetatge obligatori almenys en castellà.
   · OM de 14 de juny de 1991, sobre productes fertilitzants. L’etiqueta i l’envàs hauran d’estar redactats almenys en llengua castellana.
   · RD 475/1991 sobre productes cosmètics. Obliga el castellà.
   · OM del 8 d’abril de 1991, sobre Reglament de seguretat de les Màquines. Obliga almenys en castellà les plaques, instruccions i etiquetes.
   · RD 1082/1991 sobre la cura i manteniment de les lents de contacte. Obliga el castellà.
   · RD 1109/1991 sobre aliments ultracongelats. Obliga el castellà a les etiquetes.
   · RD 1111/1991 sobre els additius alimentaris, obliga el castellà.
   · RD 1164/1991 sobre comerç d’aigües de beguda envasades. Obligatori el castellà a les etiquetes.
   · RD 1534/1991 sobre circulació i comerç de pastes alimentàries. Obliga el castellà.
   · RD 1650/1991 sobre elaboració i venda de sucs de fruita. Obligació de l’etiquetatge en castellà.
   · RD 1688/1991 sobre preservatius de cautxú . Als envasos s’obliga almenys la llengua castellana.
   · RD 1809/1991 sobre circulació i comerç de preparats alimentaris en règim dietètic. Obligació de fer en castellà l’etiquetatge.
   · RD 1810/1991 sobre circulació i comercialització de caramels, xiclets, confits i llaminadures. És obligatori el castellà a l’etiquetatge.
   · RD 13/1992, sobre Circulació Urbana i Interurbana, obliga que els senyals siguin “almenys en l’idioma espanyol oficial en tot el territori de l’Estat”.
   · RD 15/1992 sobre elaboració i venda de begudes refrescants. Obligació d’envasar-les en castellà.
   · RD 212/1992 sobre etiquetatge dels productes alimentaris envasats, que anul·la el RD 1122/88. Obliga que necessàriament almenys estigui en llengua espanyola oficial de l’Estat.
   · RD 510/1992 que regula l’etiquetat dels productes del tabac. Obliga el castellà i tolera el català subsidiàriament.
   · RD 930/1992 sobre propietats nutritives dels productes alimentaris. Obligació d’etiquetatr-ho en castellà.
   · RD1408/1992 sobre preparats per a lactants. Obligació d’etiquetat en castellà.
   · RD1436/1992 sobre carns picades i carns en trossos. Obligació d’utilitzar almenys el castellà.
   · Llei 30/1992 sobre Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú. La llengua dels procediments tramitats per l’Administració de l’Estat seran en castellà. Es pot utilitzar el català només als escrits que s’hi adrecin.
   · OM 12 de juny 1992, que regula les proves d’aptitud per a l’accés a les facultats i Col·legis universitaris. Les proves només en espanyol.
   · RD 19/1993 de mesures urgents per a la cinematografia, que imposa quotes pel cinema en versió doblada, i amb sancions pertinents.
   · RD 308/1993 sobre comercialització dels mol·luscs bivalves vius. Obliga el castellà a l’etiquetat.
   · RD 349/1993 sobre comercialització de lleixius. Etiquetatge, presentació i publicitat en castellà.
   · RD 479/1993 regula els radiofàrmacs d’ús humà. Els prospectes si res més no seran en castellà.
   · RD 731/1993 sobre provisió de llocs de treball pels funcionaris de l’Administració Local amb habilitació de caire nacional. Obliga el castellà, i atorga punts de mèrit pel català.
   · RD 1078/1993 que aprova el Reglament sobre envasat i etiquetat dels preparats perillosos. Obliga el castellà, així: “al menos en la lengua española oficial del Estado”.
   · RD 1904/1993 sobre producció i comercialització de productes carnis i d’altres determinats productes d’origen animal. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
   · RD 2070/1993 que aprova el reglament tècnico-sanitari dels vinagres. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
   · RD 2236/1993 que regula l’etiquetat i el prospecte dels medicaments d’ús humà. Obliga que almenys en la llengua espanyola oficial de l’Estat.
   · RD 124/1994 que regula l’equitatge i la informació referent al consum d’energia i altres recursos dels aparells d’ús domèstic. Imposa el castellà.
   · OM de 4 de juliol de 1994 sobre utilització i comercialització d’enzims, microorganismes i els seus preparats en l’alimentació animal. Obliga que en totes les indicacions almenys sigui utilitzada la llengua castellana.
   · RD 1185/1994 sobre l’etiquetatge dels productes del tabac distints de les cigarretes. Obliga el castellà i admet altres llengües.
   · RD 1679/1994 sobre condicions sanitàries a la producció i comercialització de llet crua, llet tractada tèrmicament i productes lactis. Obliga el castellà a l’etiquetatge i als certificats sanitaris.
   · OM 10 d’octubre de 1994 sobre control i certificació de llavors i plantes de viver. Obliga el castellà a les indicacions obligatòries.
   · RD 2163/1994 sobre comercialització i i autorització de productes fitosanitaris. Obliga el castellà a les etiquetes.
   · RD 2208/1994 que regula els medicaments homeopàtics d’ús humà de fabricació industrial. Obliga expressament la llengua castellana a les etiquetes.
   · RD 2549/1994 sobre el reglament dels aparells de pressió, referent a generadors d’aerosols. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
   · Resolució 9 de gener de 1995 del Ministeri de Cultura, que fa ajudes a la creació de guions cinematogràfics. Obliga a presentar-los en castellà, fins i tot en aquells que siguin redactats en una altra llengua espanyola.
   · Llei 30/1995 d’Ordenació i Supervisió de les Assegurances Privades. Obliga que les pòlisses han d’estar en castellà.
   · RD 53/1995 sobre circulació i comercialització de la cervesa i del malt líquid. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
   · RD 109/1995 sobre els medicaments veterinaris. Obliga el castellà als prospectes.
   · RD 110/1995 sobre medicaments homeopàtics veterinaris. Obliga el castellà igual que a la norma anterior.
   · RD 157/1995 sobre pinsos medicamentosos. Obliga l’etiquetatge almenys en la llengua espanyola oficial de l’Estat.
   · RD 733/1995 sobre expedició de títols acadèmics i professionals corresponents als ensenyaments establerts en la Llei Orgànica 1/1990. Obliga que siguin en castellà.
   · RD 929/1995 de 9 de juny sobre el reglament del control de les plantes de viver.
   · OM de 6 de setembre de 1995 sobre la Norma General de Qualitat per a la llet pasteuritzada destinada al mercat interior. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
   · Ordre de 6 de setembre de 1995 sobre la Norma General de Qualitat per a llet concentrada destinada al mercat interior. Obliga el castellà a l’etiquetatge.
   · RD 1718/1995 de 27 d’octubre sobre l’etiquetatge dels materials dels components principals del calçat.
   · RD 1787/1996 de 19 de juliol, que aprova el reglament dels equips de telecomunicació.
   · RD 1784/1996 de 19 de juliol, que aprova el reglament del Registre Mercantil, obliga les inscripcions registrals en castellà.

3. laia - miércoles, 9 de junio de 2010 a las 00:49

   Buen trabajo Vito.

   Como ves todos los gobiernos y cualquier persona con la sesera en su sitio se han dado cuenta de lo importante que es etiquetar en una lengua que todos entendamos.

   ¿No te parece genial los de los compis latinos?
   “SI NO LO ENTIENDES, NO LO COMPRES”

4. Vlto_ - miércoles, 9 de junio de 2010 a las 08:28

   “lenguas superfluas”

   El miserable nacionalisme espanyol ens mostra un cop més la seva cara més infame.
   No volem tenir res a veure amb aquesta colla de supremacistes racistes, odiadors de la llengua de la societat que els acull, i orgullosos(?) de parlar una llengua que ignora el 94% de la població mundial.

   Sou la vergonya d’Europa.

5. fan de vito - miércoles, 9 de junio de 2010 a las 16:16

   disculpa vito, pero debes de tener un “ojo extra” que ve lo que nadie ve.

   no se quien ha dicho eso de “lenguas superfluas”. Ahora, como tu sueles etiquetar de “nacionalismo español” todo aquel que disiente de tu verdad torticera, despotica y totalitaria. Solo recordarte que hay mucha gente que no piensa que el catalan sea una lengua superflua. Como tambien, hay gente que tampoco cree que el castellano es la lengua “de los muertos de hambre” ni paridas similares que sueles soltar.

   Francamente, no se quien es mas ignorante totalitario. Si el primero, o el segundo (aqui estas tu).

   Por ultimo, debes de ser un poco corto. Esas leyes obligan como minimo al castellano porque EVIDENTEMENTE el estado debe reglamentar dentro de su territorio la lengua que conocen todos los españoles.

   EL ESTADO, NO BOICOTEA NI EXIGE QUE EL PRODUCTO este etiquetado en castellano para “consumirlo”, COMO SI QUE HACEN las instituciones firmantes en la noticia.

   Y ya que estas, te recuerdo que ES EL DEBER de la generalitat COMPLEMENTAR la legislacion estatal DENTRO DE SUS FUNCIONES (es decir, en el territorio catalan).

   ya se, que eres un poco corto, y que el sentido comun es algo que te rehuye. Pero intentalo y quizas, entiendas algo que los niños pequeños con facilidad lo cogen.

   Por cierto. Has visto que hay empresas que etiquetan en bilingue?

   has visto que NADIE SANCIONA a una empresa porque etiquete sus productos SOLO en catalan? (caprabo, condis etc).

   Seguro, que si el dia de mañana el estado decidiera NO COMPRAR productos etiquetados SOLO en catalan, pero SI HACERLO con los etiquetados solo en castellano o bilingue.

   Tu concluirias que eso “no” es boicot.

   No se porque, pero eso no solo no pasaria, sino que alguien se rasgaria las vestiduras y diria cosas como que Franco ha resucitado.

   POR CIERTO, haz el favor de poner las cosas en su justo contexto.

   Si estas son las famosas 150 leyes que “obligan” el castellano. Entonces SE OS OLVIDO DECIR, que un estado debe LEGISLAR unos MINIMOS (el estado no prohibe el catalan) para que si tu vas a un supermercado, el producto que compres tenga las especificaciones en una lengua entendible por todos.

   sino, podrias comprar veneno escrito en chino, y confundirlo con tomate frito.

   Como digo, es RESPONSABILIDAD de la administracion autonomica COMPLEMENTAR la legislacion estatal. Lo dice claramente la constitucion. Esa cosa de la que tanto renegais, pero que o no os la habeis leido, o simplemente no la habeis entendido correctamente.

6. vito_ - miércoles, 9 de junio de 2010 a las 18:16

   “EL ESTADO, NO BOICOTEA NI EXIGE QUE EL PRODUCTO este etiquetado en castellano para “consumirlo”,”

   No es pot consumir. Està PROHIBIT treure’l al mercat si no està etiquetat en castellà.

   Ho obliga l’estat. “obliga” IS “exige”

   “COMO SI QUE HACEN las instituciones firmantes en la noticia.”

   “rechazar el consumo de los productos alimenticios etiquetados únicamente en castellano” IS NOT “boicotear productos etiquetados en castellano”.

   Per altra banda, per intentar elevar una mica el nivell del debat, procuri estalviar-se els insults.

   Ah! i intenti també llegir una mica algunes coses més que a si mateix, com per exemple qui acaba de dir que el català “és una llengua superflua”

7. CIUDADANO NO NACIONALISTA - miércoles, 9 de junio de 2010 a las 19:23

   Bueno, señores, la fiesta sigue…Hace 4 días la Diputación de Gerona dictó una norma parecida. Quieren toda la documentación en catalán, (cartas, presupuestos, proyectos, pitos, flautos, etc.). Ésto está llegando demasiado lejos y hay que pararlo. Todo deriva del famoso “estatut” inconstitucional. La CONSTITUCIÓN establece que los españoles tenemos el deber de conocer la lengua española y EL DERECHO DE USARLA. Pues bien, cuelquier ley, norma, disposición, etc., del rango que sea que nos niegue este derecho ES INCONSTITUCIONAL.Punto.La forma de pararlo ya la sabemos. Muchos catalanes no nacionalistas están votando al PSC sin darse cuenta de que son unos nacionalistas más.La alcaldesa de Gerona es del PSC y ha firmado el compromiso. Hay que votar a partidos no nacionalistas como CIUDADANOS.

8. Vlto_ - miércoles, 9 de junio de 2010 a las 23:24

   “Quieren toda la documentación en catalán, (cartas, presupuestos, proyectos, pitos, flautos, etc.). […] los españoles ten emos el deber de conocer la lengua española y EL DERECHO DE USARLA. cuelquier ley, norma, disposición, etc., del rango que sea que nos niegue este derecho ES INCONSTITUCIONAL”

   La gent com vosté menteix molt. El nou reglament diu: “la llengua pròpia i d’ús general en les activitats de la Diputació de Girona és el català i que, per això, totes les comunicacions es faran, com a mínim, en català; tota la documentació derivada dels contractes que adjudiqui la Diputació haurà de ser redactada en català, així com les comunicacions d’activitats que siguin objecte de subvencions o de convenis de col•laboració amb la Diputació.”

   Vosté pot dirigir-se a la diputació en la seva llengua. Com ho ha fet tota la vida al dirigir-se als catalanoparlants (probablement, en la seva qualitat de “lluitador pel bilingüisme” és vosté estrictament monolingüe).

   “La forma de pararlo ya la sabemos”

   La forma de parar la pobresa del vostre monolingüisme és mostrar que mentiu. Molt.

9. Vlto_ - jueves, 10 de junio de 2010 a las 00:05

   “[el castellano] es la lengua “de los muertos de hambre” ni paridas similares que sueles soltar.”

   Digui’m on he dit jo coses com aquesta.
   Si vol estalviar-se la feina, no ho trobarà.

   Procuri no cometre aquest tipus d’errors, especialment si la seva intervenció ve carregada d’insults. Hauria de parar-se una mica per llegir el que opinen els altres, en comptes de fer els llarguiiiiiiiiiiisims comentaris que ens té acostumats. Aixó aportaria lleugeresa a la discusió.

10. fan de vito - jueves, 10 de junio de 2010 a las 20:03

    perdone usted, debo de haberme confundido con otro forero que utiliza la misma condescendencia, la misma forma torticera de describir la realidad, y que vive en un mundo rodeado de ultranacionalistas españoles que quieren matar a todo aquel que habla catalan.

    la verdad que no os distingo muy bien. Sobretodo cuando muchos cambiais de nick por doquier.

    Por cierto, quieres las cosas resumidas?

    te las pongo en dos palabras:

    VETE a cualquier Caprabo y cualquier condis.

    y luego me dices si “no existen” productos etiquetados SOLO Y EXCLUSIVAMENTE en catalan.
    El ministerio o el departamento de consumo no ha multado ha esas empresas por no cumplir la normativa que usted a descrito. Lueog, es de suponer que como el resto de cosas se las inventa.

    deberia de pararse un poco, a observar la realidad que le rodea. Y entonces, emitir juicios basados en esa realidad. NO EN SUPUESTOS MUNDOS DE MATRIX en los que solo vive usted.

    por ultimo. Supongo que cuando alguien le pega un puñetazo en el ojo a otra persona… IS NOT THE SAME AS pegarle un ojazo al primero en el nudillo de la mano cerrada.

    Sabes quien fue goebbels vito? seguro que si.

11. Vlto_ - jueves, 10 de junio de 2010 a las 23:47

    “luego me dices si “no existen” productos etiquetados SOLO Y EXCLUSIVAMENTE en catalan”

    No. No existeixen.
    Estan prohibits per llei. La llei espanyola que OBLIGA l’etiquetatge al menys en castellà.
    Hi ha unes poques excepcions “folkloricoartesanes”.

    Vosté percep “etiquetatge”. El fet és “retolació”.

    Fixi’s millor abans de tornar a insultar.

12. fan de vito "EL CIEGO" - lunes, 14 de junio de 2010 a las 20:25

    te lo vuelvo a repetir vito:

    TU NO HAS IDO NUNCA A EL CAPRABO Y EL CONDIS NO?

    yo suelo ir a diario, y CONSTATO QUE ERES UN BURDO MENTIROSO.

    aqui, el unico que esta insultando eres tu: lo que haces se llama faltar a la verdad.

    no, si ahora, la culpa de que seas un mentiroso es mia.

    tocate un pie ¡¡¡¡¡¡

    Por cierto: REVISADO: carne con etiquetaje, peso y especificaciones en catalan. NO VEO EL CASTELLANO por ningun lado.

    revisado las sanciones impuestas por consum, y el ministerio de industria: NO HAY NADA.

    Sigue inventandote la realidad, y sigue escupiendo bilis. Se pilla antes a un mentiroso que a un cojo.

    (evidentemente, la rotulacion en esos establecimientos es EXCLUSIVA en catalan. el etiquetaje, depende del producto. pero te encuentras en los 2)

13. Pollera colorá - viernes, 18 de marzo de 2011 a las 20:40

    El nacionalisme català és una realitat netament espanyola…

RSS feed for comments on this post.